3.1 Una breu història de la humanitat_ La direcció de la història

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta primer part del tercer gran tema principal: LA UNIFICACIÓ DE LA HUMANITAT. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

3.1. LA DIRECCIÓ DE LA HISTÒRIA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

LA UNIFICACIÓ GLOBAL

Sembla que la direcció de la humanitat pren el rumb de la unificació global que ja auguraven els primers imperis i més tard, el sistema capitalista. Com a resultat, tenim el món globalitzat on vivim. 

L'evolució d'aquesta direcció globalitzada va començar al primer mil·leni abans de nostra era, en un primer estadi de monetarització: usar la mateixa moneda, facilitava el comerç i les transaccions. En un inici s'intercanviaven sal, petxines i altres objectes com a moneda però, mica en mica, les poblacions assentades, es van anar especialitzant i l'intercanvi d'objectes ja no era efectiu. La moneda, però, sí permet un intercanvi equitatiu. 

Tot i així, dels 500 trilions de dòlars que se suposa que hi ha al planeta, 50 trilions són físics, és a dir, en moneda o bitllet. La resta són xecs o transaccions virtuals. Si tothom vol diners és simplement perquè es poden convertir en "qualsevol cosa" que vulguem. 

En un segon estadi, la globalització va començar amb els imperis, on un sol emperador, governava la resta i, en un tercer estadi i paradoxalment per a molts, la religió també va contribuir a la unificació global. En les pròximes lliçons, veurem més extensament aquesta voluntat d'unificació global dels imperis i religions.

2.3 Una breu història de la humanitat_ No hi ha justícia a la història

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta tercera part del segon tema principal: LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

2.3. NO HI HA JUSTÍCIA A LA HISTÒRIA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SEGMENTS I i II: JERARQUIA I OPORTUNITAT

Totes les societats conegudes es basen en algun tipus de jerarquia imaginària: no són fruit d'un ordre natural. Castes, imperis, religions: en totes aquestes jerarquies no naturals es classifica a les persones i se les tracta en funció de la seva posició, eludint l'individu en si. Per exemple, es tracta als estranys d'una manera o altra en funció de si són homes o dones, de si vesteixen de manera determinada o si tenen un tipus de religió o altre. 

Les diferències més evidents, derivades d'aquest sistema de jerarquia imaginària, són que els més pobres no poden accedir a certa formació per limitacions econòmiques i, per tant, no tenen les mateixes oportunitats d'èxit que els més adinerats. 

En totes les societats, la jerarquia dominant s'ha perpetuat durant generacions, com és el cas de les castes a L'Índia, que van sorgir fa 3000 anys i encara perduren. Però com s'organitzen aquestes societats dominants? Convencent als demés que ho ordena un ordre còsmic. Un dels arguments i justificacions més utilitzat al llarg de la història és el tema de la impuresa, associada a la malaltia, al sofriment i a la mort. Per tal d'allunyar-se de la impuresa, les jerarquies dominants eduquen a la població en rituals i hàbits inqüestionables, que han d'acomplir per ordre divina.

Als Estats Units -i també a Sudàfrica-, fins a mitjans del segle XX, hi havia segregació entre blancs i negres. No podien seure al mateix lloc, no podien usar els mateixos banys, etc. Els negres eren una raça inferior i no tenien els mateixos drets que els blancs. Fent un apunt personal, al 2007 jo era a Sudàfrica, concretament al District Six Museum de Cape Town, Ciutat del Cap. El districte número 6, durant els anys de l'Apartheid, va ser desallotjat de negres, que van ser portats fora del nucli urbà per poblar el districte de blancs. Justament la pel·lícula District 9 és una revisió alienígena -francament original- sobre aquests fets. 

Al museu es podien veure antics cartells racistes i fins i tot, mobiliari urbà de l'època, que com es pot apreciar a la foto, em van deixar sense paraules. 

Al  banc, cuirosament, hi diu "Només europeus", amb el que suposo que suposaven que si erets negre, ja no podies ser Europeu. També va ser curiós descobrir que hi havia cementiris de blancs i cementiris de negres. Bé, encara hi són.

La paradoxa de tot l'assumpte és que la superioritat biològica dels negres va esdevenir en inferioritat econòmica. La raça negra era més resistent als climes i malalties tropicals, amb el que eren més útils als colons que tenien les plantacions de sucre i cotó. Per justificar la jerarquia imposada, cap al 1865, els colons europeus van inventar arguments com les teories de la inferioritat de la raça negra, que incidint sobre la "impuresa" justificaven la segregació real. Són els anys de la fi de la Guerra de Secessió i també els de l'aparició del primer Ku Klux Klan. Biològicament, però, no hi ha cap fundament que justifiqui la desigualtat de races.


SEGMENTS III i IV: HOMES I DONES

És innegable que homes i dones tenim certes diferències biològiques i que usem el cervell diferentment. Si bé sembla que va existir una societat matriarcal, la història coneguda és la del patriarcat: manen els homes i les dones són éssers inferiors o possessions. Les dones sempre han estat despendents dels pares, marits o germans. 

Al 2006, sense anar més lluny, 53 països no condemnaven la violació com a delicte i els violadors no eren perseguits. A Alemanya es va començar a perseguir la violació al 1976. A l'Atenes democràtica les dones no votaven perquè no eren considerades ciutadanes. Eren excloses de la política perquè eren considerades éssers biològicament inferiors que no eren prou intel·ligents per discutir i prendre segons quines decisions. 

I per això, a l'època, la homosexualitat masculina estava a l'ordre del dia: es tenien relacions íntimes "entre iguals". Les relacions íntimes amb les dones quedaven reduïdes a la perpetuació de l'espècie. Escenes dels diàlegs de Plató i de les ceràmiques de l'època revelen l'acceptació i certa apologia d'aquestes pràctiques que, després de 2000 anys de condemna, han tornat a la normalitat.


En biologia, el concepte d'antinatural no existeix simplement perquè no poden existir comportaments que vagin en contra de les lleis naturals. Aquestes teories sobre aquestes "lleis naturals" són purament religioses. No hi ha supòsits per a l'evolució però sí per aquells que tenen que convèncer la resta sobre el seu ordre imaginari. 

Al llarg dels temps, homes i dones, per diferenciar-se encara més, han vestit, parlat i han estat tractats diferentment. Però què defineix la masculinitat? I la feminitat? Els cànons, com els de la bellesa, són canviants. Lluís XIV portava "leotardos" i ningú posava en qüestió la seva virilitat, al contrari. Us imagineu avui a l'Obama en "leotardos"? Des de fa uns anys, la masculinitat ha canviat de vestimenta. 

La justificació de l'existència del patriarcat és basa en arguments evolutius: els homes són més forts que les dones, aporten l'esforç físic i el fruit del seu treball, mantenen les seves dones i fills i, per això, tenen el poder sobre dones i fills, que són de la seva propietat i exerceixen el seu poder i privilegis. Justificar el poder per força bruta no dóna realment legitimitat a la teoria, perquè, si així fos, els negres esclaus, més forts que els seus patrons, serien superiors a ells i no inferiors.

El poder real no és en el múscul sinó en l'experiència i les habilitats socials. Inclòs el mascle alfa d'una comunitat de chimpanzés, busca el respecte dels seus congèneres. No es pot anar barallant amb tothom perquè es quedaria sol, ha de forjar aliances, fer favors, cuidar els demés. I totes aquestes aptituds choquen amb la força bruta que presenta el mascle com a superior. 

Durant generacions, homes i dones han adquirit rols i comportaments diferents que no tenen cap justificació biològica: jugar amb nines o cotxes, tenir unes feines o altres, vestir rosa o blau, etc.


El matriarcat, però, també és natural. Els elefants i els bonobos, per exemple, tenen societats matriarcals. Per tant, no hi ha cap justificació biològica que posi als homes per sobre de les dones.

2.2 Una breu història de la humanitat_Construïnt piràmides

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta segona part del segon tema principal: LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

2.2. CONSTRUÏNT PIRÀMIDES. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SEGMENT I i II: IGUALTAT I DIFERÈNCIA

Som 7 bilions de persones i 1,5 bilions de vaques. En realitat, hi ha suficient menjar però insuficient enteniment entre les persones. Com ens hem d’organitzar? Quin són els principis de justícia?

El professor parla del IMAGINED ORDER, és a dir, d'un ordre imaginari que manté una societat estable mitjançant la cooperació i basant-se en creences compartides per un gran nombre de persones. Els ordres imaginaris més poderosos han estat els grans imperis, els diners i les religions, com es veurà en els pròxims temes. Tots tres ordres imaginaris han pretès, al llarg de la història coneguda, unificar el món sota el seu prisma, dinàmica o regulació.  

Els dos mites fundacionals més coneguts es basen en la mateixa història: justícia universal i eterna dictada per Déu i dirigida als homes amb la diferència que un té PRINCIPI DE JERARQUIA FAMILIAR i l’altre es basa en el PRINCIPI D’IGUALTAT DELS ÉSSERS HUMANS. Els textos es copien i s’estudien per a postergar-los i que continuïn l’ordre establert. Si s’accepten les lleis, es coopera, es pot produir menjar i mantenir la població, ens podem protegir dels enemics i expandir-nos a altres territoris amb seguretat. El propòsit d’ambdós sistemes és que el sentiment comú cooperi amb aquestes lleis per crear una societat pròspera. 

Analogies entre el Codi Hammurabi i la declaració d'independència dels Estats Units:

Codi Hammurabi

• CODI HAMMURABI 1776 aC Babilònia (1 milió de persones convivint). “To make justice prevail in the land. To abolish the wicked and the evil. To prevent the stronger from oppressing the weak”. Col·lecció de lleis i decisions jurídiques que conformen un sistema legal uniforme; que instrueix sobre què és la justícia i com s’ha d’impartir; com actuar si passa això o allò. 300 exemples de justícia “If a superior man should blind eye of another superior man, they should blind his eye”. Tres gèneres (superiors, gent comú i esclaus que tenen un valor en funció de la seva jerarquia familiar). Dos classes: homes i dones. Els fills són propietat dels pares. 

• DECLARACIÓ INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS 1776 dC Philadelphia. 13 colònies declaren que ja no estan subjectes al rei d’Anglaterra. Creen un manifest sota el prisma de les creences cristianes. 

Correcció de la declaració d'independència americana sota el prisma de la biologia:

“We hold these truths to be self-evident, that all men created equal (EVOLVED DIFFERENT) by their are endowed by their creator (BORN) with certain unalienable rights (MUTABLE TRAITS) among these are life, liberty and the pursuit of happiness (PLEASURE).

L’EVOLUCIÓ ES BASA EN LA DIFERÈNCIA. 

SOM CREATS IGUALS PERÒ EVOLUCIONEM DIFERENT. 

NO HI HA IGUALTAT A NIVELL BIOLÒGIC, hi ha diferències i diversitat. 

SOM IGUALS EN ESSÈNCIA però evolucionem per ser diferents. Exemple: bessons.

SEGMENT III i IV: SOCIETAT I REALITAT

Societats complexes de milers de persones que creuen en històries inventades. Les societats són estructures que es creen i canvien: moltes són estabilitzades amb violència (descobriment i evangelització) i acaben creient les històries inventades. Com s’organitzar una societat complexa?

Tenir prou menjar i una història

Convèncer als altres de la història

Cooperar-posar ordre-dades

Desenvolupar un tipus de societat

Evolució per a viure millor

http://fernandosantamaria.com/blog/2012/12/la-formacion-emergente-del-profesorado-en-la-sociedad-red/

Arrels profundes:

INDIVIDUALISME. Del valor del que pensen els altres al valor d’un mateix “per se” (EGO)  

DESITJOS: coses que fan millor la nostra vida. El CONSUMISME ROMÀNTIC. Experiències que canvien la teva vida + consumir la novetat (comprar per ser feliços). Les agències de viatge et venen experiències.

TRES TIPUS DE REALITAT

Objectiva	Subjectiva	Intersubjectiva
Existeix independentment de la consciència humana.  Existeix fins i tot si no hi creus i ets influenciat per una cosa que no hem inventat (radioactivitat). No desapareix ni apareix per voluntat individual ni col·lectiva.	Existeix depenent de la consciència i creences d’un sol individu. Desapareix o canvia si l’individu en qüestió canvia les seves creences (amic imaginari) Apareix o desapareix a per voluntat individual, no col·lectiva ni externa.	Existeix en una població determinada i connecta la consciència subjectiva de molts individus. Si un sol individu deixa de creure-hi o mor, no desapareix. Però si molts individus deixen de creure-hi o moren, el fenomen intersubjectiu canviarà o desapareixerà. Apareix o desapareix col·lectivament.

Jane McGonigal és l'escriptora del llibre "Reality is broken". El vídeo sobre com els jocs poden canviar la realitat del nostre món és molt interessant:

SUMERIS

Suficient menjar
 Imaginated order
Tècniques per a conservar i processar la informació (escriptura 3.500-3.000 aC)

Els primers textos més antics que es conserven són documents econòmics. Posteriorment se’n fa poesia, lleis sagrades i textos històrics. Els números són el llenguatge que permet compartir molta informació a un gran nombre de gent (Ex: codi binari. Informació artificial)

La VOLUNTAT DE CONTROL SOBRE LES DADES. No vam evolucionar per emmagatzemar una quantitat ingent de dades, però la informació és poder per a recaptar impostos, estar al corrent de pagament, deutes i descomptes, etc. Permet saber dels recursos que es disposa per a poder usar-los eficientment. Per això resulta de gran utilitat trobar un sistema d’emmagatzemar grans quantitats d’informació, com l’escriptura en un primer moment i els ordinadors avui dia.

2.1 Una breu història de la humanitat_El frau més gran de la història

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo la primera part del segon tema principal: la revolució agrícola, titulada "El frau més gran de la història". Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

2.1. EL FRAU MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SEGMENT I i II: PALEOLÍTIC VS NEOLÍTIC

Revolució agrícola (9.500-9.000 aC) Procés que es dóna simultàniament a llocs allunyats del planeta (Amèrica, Mesopotàmia, Nova Guinea, Xina). La revolució agrícola no ens va fer més intel·ligents perquè ja coneixíem els secrets de la natura.

Al mapa, una aproximació a les dates d'aparició del neolític al planeta. Recentment, però, es daten els primers cultius al 9500-900 aC  :

L’AGRICULTURA DOMESTICA L’HOME?

Requereix més esforç i hores de treball que viure al bosc i ser nòmada; la dieta és més pobra en varietat i la producció pot fer fallida, amb el que hi ha menys seguretat econòmica; risc de plagues i malalties derivades de la domesticació dels animals; més violència, assalts. El menjar s’emmagatzema.

Les poblacions creixen i es necessita més menjar. No es torna enrere quan es tenen obligacions. Es manté més gent en pitjors condicions. Un caçador del paleolític tenia millors condicions de vida que un proletari del segle XIX.

Nòmades/caçadors-recolectors	Assentaments agrícoles
35-40 hores de treball setmanal	50 hores de treball setmanal
Dieta variada: cereals, fruits, carn	Dieta empobrida (blat)
Llet materna fins als 3 anys          (millor sistema immunològic)	Substitució llet materna per farinetes blat (pitjor sistema immunològic)
Un fill cada tres anys (que pugui ser més independents físicament)	Un fill cada any (més mans per ajudar al camp però més boques per alimentar)
Busquen menjar diàriament         (relativa seguretat econòmica)	Risc de plagues, clima advers (més inseguretat econòmica)
No s’emmagatzema (no acumulació propietat privada i menys conflictes)	Emmagatzemar menjar (acumulació de propietat privada i conflictes derivats: assalts, violència)

                                                                 

SEGMENT III i IV: PRIMERS ASSENTAMENTS 

Una cosa és segura: ELS LUXES ES CONVERTEIXEN EN NECESSITATS. Amb la revolució agrícola es va pretendre fer la vida més fàcil però, paradoxalment, es va fer més difícil.

Aquí, però, una clàssica visió bucòlica de l'assumpte:

GOBEKLI TEPE

Estructures monumentals de caçadors recol·lectors del 9.500 aC. Descobertes al 1995. (Stonehenge data del 2.500 aC). Ideals religiosos? Què va fer que ho construïssin? La zona del món més antiga respecte a l’aparició del blat és a 30 km de Gobekli Tepe.


DOMESTICACIÓ D'ANIMALS:

1. Seleccionar els més dòcils (sobreviuen els menys curiosos i els més grassos). 

2. Crueltat animal (tallar nas o treure ulls als porcs perquè no escapin; castrar toros). 

3. Estatus dels homes per caps de bestiar (Nova Guinea, porcs).

http://domusapientiae.wordpress.com/2012/01/22/las-primeras-domesticaciones-animales-2/