Translate

dissabte, 4 de gener del 2014

3. La Teogonia_Curs de Mitologia i Cultura Occidental

Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabriaaquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició.

Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube. 

3. LA TEOGONIA

Com hem vist al mòdul 2, els grecs van vincular estretament l'origen del món amb l'origen dels déus. D'aquí que, les fonts antigues, -tant la més antiga, Hesíode, com qualsevol altra posterior, com Apolodoro-, relaten les successives generacions de déus perquè cadascuna encarna una força natural o virtut. Tot plegat, serveix per explicar la situació de l'home al món que l'envolta. I, per això, hi ha quatre generacions de déus que s'aniran succeïnt fins que Zeus aconsegueix imposar l'equilibri organitzant un nou panteó, l'olímpic. 



A La Teogonia d'Hesíode, del segle VIII aC, hi ha un catàleg detallat de la creació del món, on al principi, només hi havia el Caos, una massa inefable de la que neix Gea, la Terra; el Tàrtar i Eros, l'amor. També del Caos neixen Érebo (la obscuritat) i Nix (la nit). I d'ells neixen Èter (la lluminositat) i Hemera (el dia). Gea engendra a Urà, el Cel i Ponto, el Mar. També crea a Ourea (les muntanyes), llar de les nimfes que habiten els boscos (116-133)

De Ceto i Forcis -fills de Gea i Pontos-, neixen les forces malignes; de Tetis i l'Oceà, els rius principals; de Crio i Euríbia, els vents (Zèfir, Bòreas, Noto) i la llacuna Estígia. 

De la Nit neix Hipnos, la son; Tànatos, la mort; les Moires i les Keres (Parques), que teixien el destí dels homes. 




Urà era considerat entre els grecs com un déu primordial i no es considerava que tingués pares, sinó que havia nascut del Chaos, la primera forma de l'Univers. Hesíode afirma que Urà va néixer de Gea; els poetes Alcmán y Calímaco el presenten com a fill de l'Èter; Ciceró, a De natura deorum, afirma que Urà era descendent dels antics déus Èter i Hemera; els himnes òrfics, diuen que era fill de Nix.  Sigui com sigui, Urà i Gea engendren la primera generació de Titans: 6 mascles (Oceà, Ceo, Crio, Hiperió, Jàpet i Cronos) i 6 femelles (Febe, Mnemosine, Rea, Temis, Tetis, Tea); els Cíclops i els Hecatònquirs. 

http://calcaria.blogspot.com.es
/2010_08_01_archive.html
Cito textual la nota de Cronos: *Según Pierre Grimal (Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona-Buenos Aires-México, 1984), : «Por un juego de palabras se ha considerado a veces a Crono como el Tiempo personificado». 
Por su parte, Jean-Pierre Vernant (Mito y pensamiento en la Grecia Antigua, Ariel-Filosofía, Barcelona, 1983) señala que «Según Ferécides, que pasaba por haber sido el maestro de Pitágoras, debido a que fue el primero en afirmar la inmortalidad del alma y formular la teoría de la reencarnación, el tiempo, Cronos, es divinizado y situado en el origen mismo del cosmos».


Prometeu dóna el foc als humans i és castigat
http://www.esquife.cult.cu/primeraepoca/revista/66/02.htm
Oceà era el riu que envoltava el món; Ceo és el tità de la intel·ligència; Crio és el déu dels ramats; Hiperió és el foc astral; Jàpet, pare de Prometeu, ancestre de la raça humana; Cronos, el més jove, és qui destrona a Urà. De fet, és la mare de Cronos, Gea, la que anima al seu fill a matar el seu pare. Tot pactat, Cronos irrop una de les freqüents violacions d'Urà a Gea, mare i esclava sexual, i el castra amb una dalla

Tira els genitals al mar i d'ells neix Afrodita Urània (celestial). Al segle VI, quan encara existia la distinció entre Afrodita Urània i Afrodita Pandemos (de tota la gent), Urània significava simplement, l'esfera celest. Les gotes de sang esquitxades fecunden Gea i en surten els Gegants, les Erinies i les Melies. Urà vaticinà que els titans rebrien el seu just càstig pel seu crim, anticipant així la victòria de Zeus sobre Cronos. 

La Biblioteca mitològica recull, però, una altra versió en la qual Urà llança els seus primers fills (Hecatònquirs i Cíclops) al Tàrtar i Gea, enfadada, trama la reposició d'Urà amb els seus fills Titans, que alliberen els seus germans i enderroquen a Urà. Però Cronos els torna a tancar al Tàrtar fins que són alliberats per Zeus i, aquest cop, juntament amb la quarta generació (els olímpics) enderroquen als seus germans Titans de la tercera generació. 


http://sobregrecia.com/2009/08/25/el-tartaro-infierno-mitologico/

Febe és la versió femenina de Ceo i significa "el brillar de la intel·ligència". També se la coneix com "la de la corona d'or". Se la associa a Àrtemis i a la Lluna. Amb el seu germà Ceo van concebre a Leto, l'oblit i Asteria, les estrelles. Leto, de Zeus, engendra a Apol·lo i ArtemisaAmb Asteria, la conquesta va fracassar: per escapar de la luxúria de Zeus, es va convertir en una codorniu. En una altra versió, es va llençar al mar i es va convertir en una illa errant que alguns anomenaven Asteria i altres Ortigia, que significa l'illa de les codornius. Amb el temps, a l'illa se la va anomenar Delos. 

Mnemòsine és la personificació de la memòria i, amb Zeus, engendrà les Muses: Calíope, la de la bella veu, és la musa de l'eloqüència, la bellesa i la poesia èpica o cançó narrativa; Clio, la que ofereix la glòria, és la musa de la història o epopeia; Erato, l'amorosa, és la de la poesia líricoamorosa o la cançó amatòria; Euterpe, la molt plaent, inspira els músics, sobretot a aquells que toquen la flauta; Melpòmene, la melodiosa, és la responsable de la tragèdia; Polimnia, la molts himnes, la dels cants sagrats i la poesia sacra; Talia, la festiva, de la comèdia i la poesia bucòlica; Terpsícore, la que deleita en la dansa, de la dansa i la poesia coral; Urània, la celestial, de l'astronomia, la poesia didàctica i les ciències exactes. 


http://commons.wikimedia.org/wiki
/File:Rhea_MKL1888.png
Rea, reina dels déus amb Cronos és fortament associada a Demèter o Ceres i, a vegades, indistingible. Originàriament, el nom de Rea vol dir fluix (mentrual o amniòtic) o facilitat en el part. Segons Hesíode, va criar a Dionís. De Crono i Rea, neixen la quarta generació de déus i que governaran l'Olimp. Zeus serà el més jove i derrocarà Cronos, als Titans i als Gegants. 

Abans de Zeus neixen 5 déus fills de Rea i Cronos (Hèstia, Demèter, Hera, Hades i Poseidó)Però, al néixer, Cronos se'ls empassa perquè no creixin i el destronin com ell va fer amb el seu pare. 

Rea acaba per enganyar a Cronos i salvar a un dels seus fills: Zeus. Rea fuig a Creta per donar a llum a Zeus, el deixa a càrrec d'Amaltea i embolcalla una pedra amb uns bolquers que Cronos empassa pensant que és el seu fill neonat. 

Un cop Zeus creix, mata el seu pare, que vomita tots els altres seus germans que s'havia empassat abans de la pedra embolicada. 

Del regnat de Rea i Cronos se'n diu l'Edat d'Or perquè semba que, a l'època, no es necessitaven lleis ni regles i tothom feia el que era correcte

Temis, "llei de la naturalesa", encarnació de l'ordre diví, les lleis i les costums, i amb Zeus, mare de les Hores. Segons els seguidors de Zeus, també ho seria de les Moires o Parques, el destí. Però en un fragment de Píndar s'explica que les Moires ja eren presents a les núpcies de Zeus. Temis va ser present al naixement d'Apol·lo i Àrtemis a Delos. Va construir l'Oracle de Delfos i en va ser pitonissa. També es diu que va rebre l'Oracle de Gea i que després l'entregà a Febe. 

L'equivalent romà de Temis és Iustitia a qui es representa amb els ulls embenats, l'espasa i la balança. Però Iustitia és representada així, i no Temis, a qui es representa sobre un lleó per indicar que la justícia ha d'estar acompanyada de la força.  Ella no és violenta però si se li fa cas omís, sembla que Nèmesis imposa el seu just càstig. Temis, la del bon consell, presidia la correcta relació entre homes i dones i era la base legítima de la família, el pilar de la societat. Hera es feia dir "Senyora Temis" i els jutges eren sovint anomenats "themistopoloi", sirvents de Temis. 


Tetis, deessa del mar, tot i que no rellevància en els textos conservats, segons els vestigis d'èpoques primitives, va tenir un paper molt rellevant. De fet, segons Burkert, se l'associa a Tiamat, deessa primigènia de tradició mesopotàmica. 

Hi ha poques representacions de Tetis identificades amb seguretat, una d'elles, aquest mosaic turc provinent d'Antioquia i que avui es conserva a Dumbarton Oaks, a Washington D.C. Al mosaic, el bust de Tetis surt de les aigües amb les espatlles nues i és envoltada de peixos. A la seva espatlla reposa un timó daurat i del seu front broten unes ales grises. 

Tetis ha estat confosa per la nereida esposa de Peleu i mare d'Aquil·les. Alguns mites les posen en relació com a àvia i néta. 

Per últim, Tea, "de amplia brillo", deessa de la vista i, per extensió, la deessa que feia brillar l'or, la plata i les pedres precioses. Es va casar amb el seu germà Hiperió, déu que vigilava el sol, i van engendrar a Hèlios (sol), Selene (Lluna) i Eos (Aurora). Com s'havia mantingut neutral durant la Titanomàquia, se'n va anar a viure al palau d'Hèlios. 

Es va batejar amb el nom de Tea al suposat planeta que, segons una teoria, va xocar amb la Terra originant la Lluna. 

La primera generació de déus representa les principals parts de la Terra (la nit, el dia, l'aire, les muntanyes); la segona generació, es precisen certes forces marines (els rius i oceans), certes virtuts (la memòria, la justícia) i la noció del temps (Cronos) que se subleva contra el cel i de la seva castració neix l'amor; la tercera generació són els déus que intervenen en l'origen de l'home (Prometeu, Epimeteu, Zeus, Hefest, Afrodita, Hermes) i representen els astres principals (Helio, Selene, Plèyades) i altres relacionats amb la terra (Demèter) i a l'aigua (Poseidó, Amfítrite, Tritó); a la quarta generació, apareixen la protecció dels boscos (Àrtemis), l'adivinació i les arts (Apol·lo), el missatger dels déus (Hermes), la guerra (Ares) i el món subterrani (Hefest) on també s'ubicava el món dels morts (Hades i Persèfone). 


http://es.wikipedia.org/wiki/Tit%C3%A1n_(mitolog%C3%ADa)

A l'època micènica es va configurar un panteó que residia a l'Olimp, la muntanya més alta i que, a la Ilíada, ja està en ple funcionament i al capdavant del qual tenia a Zeus, a Hera i a Atenea. En seguirem el rastre al seminari del mòdul. 

Aquest panteó va ser heredat pels romans, que van reajustar els seus déus principals. Els romans tenien dos tríades (Júpiter-Mart-Quirí) i (Ceres-Liber-Libera), però no s'ajustaven a la dels grecs i van quedar en segon pla. El mateix va passar amb la sèrie de déus que proposa Varró i que es veurà a la pràctica del mòdul. 

EXERCICIS

En el mòdul 3 dedicat a La Teogonia, hi trobem 3 exercicis. El primer consisteix en fer un comentari sobre diferents textos relatius a La Teogonia; el segon, es tracta d'un semanari sobre els déus olímpics i el tercer, com sempre, és un test interactiu. Veure el contingut dels exercicis.  

VÍDEOS MOOC

El mòdul 3 de l'assignatura correspon al mòdul 2 del MOOC. Hi ha dos clips. Veure el contingut explicat al MOOC. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada