2.1 Una breu història de la humanitat_El frau més gran de la història

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo la primera part del segon tema principal: la revolució agrícola, titulada "El frau més gran de la història". Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

2. LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

2.1. EL FRAU MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SEGMENT I i II: PALEOLÍTIC VS NEOLÍTIC

Revolució agrícola (9.500-9.000 aC) Procés que es dóna simultàniament a llocs allunyats del planeta (Amèrica, Mesopotàmia, Nova Guinea, Xina). La revolució agrícola no ens va fer més intel·ligents perquè ja coneixíem els secrets de la natura.

Al mapa, una aproximació a les dates d'aparició del neolític al planeta. Recentment, però, es daten els primers cultius al 9500-900 aC  :

L’AGRICULTURA DOMESTICA L’HOME?

Requereix més esforç i hores de treball que viure al bosc i ser nòmada; la dieta és més pobra en varietat i la producció pot fer fallida, amb el que hi ha menys seguretat econòmica; risc de plagues i malalties derivades de la domesticació dels animals; més violència, assalts. El menjar s’emmagatzema.

Les poblacions creixen i es necessita més menjar. No es torna enrere quan es tenen obligacions. Es manté més gent en pitjors condicions. Un caçador del paleolític tenia millors condicions de vida que un proletari del segle XIX.

Nòmades/caçadors-recolectors	Assentaments agrícoles
35-40 hores de treball setmanal	50 hores de treball setmanal
Dieta variada: cereals, fruits, carn	Dieta empobrida (blat)
Llet materna fins als 3 anys          (millor sistema immunològic)	Substitució llet materna per farinetes blat (pitjor sistema immunològic)
Un fill cada tres anys (que pugui ser més independents físicament)	Un fill cada any (més mans per ajudar al camp però més boques per alimentar)
Busquen menjar diàriament         (relativa seguretat econòmica)	Risc de plagues, clima advers (més inseguretat econòmica)
No s’emmagatzema (no acumulació propietat privada i menys conflictes)	Emmagatzemar menjar (acumulació de propietat privada i conflictes derivats: assalts, violència)

                                                                 

SEGMENT III i IV: PRIMERS ASSENTAMENTS 

Una cosa és segura: ELS LUXES ES CONVERTEIXEN EN NECESSITATS. Amb la revolució agrícola es va pretendre fer la vida més fàcil però, paradoxalment, es va fer més difícil.

Aquí, però, una clàssica visió bucòlica de l'assumpte:

GOBEKLI TEPE

Estructures monumentals de caçadors recol·lectors del 9.500 aC. Descobertes al 1995. (Stonehenge data del 2.500 aC). Ideals religiosos? Què va fer que ho construïssin? La zona del món més antiga respecte a l’aparició del blat és a 30 km de Gobekli Tepe.


DOMESTICACIÓ D'ANIMALS:

1. Seleccionar els més dòcils (sobreviuen els menys curiosos i els més grassos). 

2. Crueltat animal (tallar nas o treure ulls als porcs perquè no escapin; castrar toros). 

3. Estatus dels homes per caps de bestiar (Nova Guinea, porcs).

http://domusapientiae.wordpress.com/2012/01/22/las-primeras-domesticaciones-animales-2/

1.4 Una breu història de la humanitat_ El diluvi humà

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta quarta part: El dia a dia a l'Edat de pedra. Forma part del primer tema principal "La revolució cognitiva". Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica. Aquest capítol tanca el primer gran tema del curs: La revolució cognitiva. 
El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

1.4. EL DILUVI HUMÀ. Aquest subtema o segona lliçó consta de 2 segments o vídeos. 

SEGMENT I i II: LES DESAPARICIONS DELS GRANS ANIMALS

L'impacte humà a la natura: AUSTRÀLIA: apareixem els sapiens i desapareixen 23 dels 24 grans animals que poblaven l’illa. Només queda el cangur vermell. D'altra banda, arribar fins Austràlia requereix un previ coneixement de navegació. S’especula que es van establir homo sapiens a les costes d’Indonèsia i que van desenvolupar societats pesqueres que s’adapten a un nou ecosistema i el transformen. 

Ja tenien vaixells, doncs? Pescaven i comerciaven? Eren més avançats del que es creu? 

Hipòtesis de la desaparició dels grans animals australians: 

http://en.wikipedia.org/wiki/File:
Dromornis_BW.jpg

1. Els grans animals es reprodueixen lentament (moren més dels que neixen i s’acaben extingint); 

2. “L’element sorpresa”: no veuen els humans com a un perill potencial i els poden atrapar fàcilment

3. L’agricultura del foc arrasa amb els animals. Per exemple, a Austràlia els eucaliptus no eren tan nombrosos fins l’aparició en escena del sapiens fa 45.000 anys. 

4. També queda demostrat que a la mateixa època va coincidir un canvi climàtic significatiu que també podria haver extingit els grans animals australians.

http://en.wikipedia.org/wiki/File:
Varanus_priscus_Melbourne
_Museum.jpg

Sembla, doncs. que les primeres grans gestes de la humanitat van ser arrassar Austràlia i colonitzar el món. A Alaska els sapiens arriben fa 16.000 anys; a Canada, en fa 12.000; a Amèrica del Sud, 10.000 i a Sibèria, 4.500. El sapiens extingeix animals gegants: mamífers, ocells, reptils.

Madagascar va evolucionar durant milions d’anys independentment de la resta del món.  Hi havia animals fascinants com l'elefant ocell de 3 metres d'alt i 500 kg de pes. També hi havia lèmurs gegants, més grans que un goril·la. S’extingeixen cap al segle V dc, quan apareixen els primers homo sapiens. 

http://en.wikipedia.org/wiki/
File:Zygomaturus_BW.jpg

Una curiosa analogia que fa el professor respecte als animals de l'Arca de Noé i l'era del neolític és curiosíssima i molt interessant. Els animals que Noé posa a l'Arca són els que poden servir en ramaderia si crien, per això el fet de posar-ne un de cada sexe. És a dir, ja allà, la paternitat ja havia estat descoberta i ja som a una etapa patriarcalitzada i neolítica. Però a l'Arca s'exclouen els grans animals que s'extingeixen ja que no eren candidats per a la domesticació. Al respecte, el professor del curs recomana el llbre de Jared Diamond: "Guns, Gems and Steel”. 

Aquí deixo una recopilació d'animals extingits per l'home. L'audio del clip és d'aquests robotitzats no em fan gaire el pes però el resum trobo que està ben documentat. La llista l'han tret d'un article del 20 minutos sobre animals extingits. 

1.3 Una breu història de la humanitat_ El dia a dia a l'Edat de pedra

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta tercera part: El dia a dia a l'Edat de pedra. Forma part del primer tema principal LA REVOLUCIÓ COGNITIVA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

1.3. EL DIA A DIA A L'EDAT DE PEDRA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos.

SEGMENT I: LA EVOLUCIÓ PSICOLÒGICA I LA PATERNITAT

El cos i el cervell evolucionen a ritmes diferents: el cos s'adapta més ràpid als canvis que la ment. En resum, que tenim cossos tecnològics i cervells prehistòrics. I aquest seria el desajust i la causa dels grans problemes actuals de la humanitat: el fet que encara tenim els mateixos hàbits que els nostres ancestres cromanyons i que es vinculen al cervell reptilià.

Durant milers d'anys l'ésser humà no va relacionar el sexe amb la paternitat. La promiscuïtat femenina era una constant que assegurava la fertilitat i la perpetuació de l'espècie. I no s'atribuïa la paternitat a un sol home i les relacions sexuals eren més lliures i consentides. La promiscuïtat ajudava a la cohesió del grup perquè vivien en comunitats i no en nuclis familiars. Tot i així, es donava una gran varietat de patrons conductuals, religiosos o lingüístics dins d'una mateixa àrea geogràfica. 

SEGMENT II: DIETA I APRENENTATGE

Al paleolític, desenes o centenars de grups de sapiens nòmades convivien en una àrea geogràfica determinada. Es guiaven per les migracions dels animals, caçaven en grup i coneixien animals, plantes i bolets. La seva dieta era variada i tenia menys infeccions, com plagues, tuberculosi, pesta i grip, malalties derivades de la domestició animal i de les grans concentracions de població. Una cosa molt curiosa és que els nòmades del paleolític no tenien càries. Avui dia, -i dels anys 70-, la dieta del paleolític torna a estar de moda. 

També durant el paleolític va acontèixer la domesticació del gos, ara fa uns 15.000 anys o potser més i tot. D'aquesta manipulació mútua entre l'humà i el gos, neix aquest enteniment. 

A més, pels cromanyons del paleolític era vital l'aprenentatge pràctic i el reconeixement del territori. Era imprescindible per a la supervivència la transmissió del coneixement col·lectiu des del coneixement individual. S'havia de saber coses i ensenyar-les als altres membres de la comunitat. Doncs com ara, no? Ara tenim els MOOCs. Realment no hem canviat tant. 

Dedueixo, doncs, que el que canvia en l'evolució dels éssers humans són essencialment les eines de coneixement. És més fàcil canviar les lleis que la manera de pensar de tota una societat i és per això que les lleis són mutables. I molt. I és per això que m'agrada pensar que les regles del joc han canviat. 

SEGMENT III i IV: PRIMERES CREENCES

¿En què creien els homes i les dones del paleolític? Eren animistes o teístes? Del paleolític s'ha trobat estatuetes femenines com la Venus de Willendorf austríaca. ¿Eren deesses de la fertilitat d'un primer culte matriarcal o simplement pornografia antiga que ja inaugura el desig de possessió femenina pel sexe masculí? 

De 30.000 anys enrere data el neandertal SUNGIR MAMMOTH HUNTERS. Tombes amb ivori, dents de guineu, óssos, estàtues, decoració, etc. Unes 10.000 peces. No hi ha res semblant trobat als Neandertals. Hipòtesis: Fills d’un “jefe” tribal? Reencarnació d’algún esperit? Indica que mor sacrificat?

Teories sobre la violència: les guerres apareixen amb l’agricultura ja que la propietat individual s’acumula? o la violència sempre ha estat una faceta humana?

Aquí, "Punset y sus amigos" de Redes, parlant de la violència en la història de la humanitat:

1.2 Una breu història de la humanitat_La revolució cognitiva

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta segona part: La revolució cognitiva. Forma part del primer tema principal amb el mateix títol: LA REVOLUCIÓ COGNITIVA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

1.2. LA REVOLUCIÓ COGNITIVA. Aquest subtema o segona lliçó consta de 5 segments o vídeos.

SEGMENT I: TECNOLOGIA I EXTINCIÓ?

Segons les troballes arqueològiques del Líban, Jordània, Israel, fa 100.000 anys els homo sapiens (que eren físicament iguals a nosaltres) van migrar a aquelles terres i van ser vençuts pels neandertals. No seria fins fa 70.000 anys que hi tornarien per vèncer. Quina evolució hi ha va haver en aquests 30.000 anys per fer-los superiors?

Cada cop que els sapiens arriben a algun indret, s’extingeixen les altres espècies (genocidi?). Extincions, fa:

            50.000 anys: HOMO SOLOENSIS

            30.000 anys: HOMO NEANDERTHALENSIS

            40.000 anys: HOMO DENISOVA

            12.000 anys: HOMO FLORESIENSIS

El sapiens arriba a Austràlia fa uns 45.000 anys i a Amèrica fa uns 15.000 anys. Algunes ESPECULACIONS TECNOLÒGIQUES per desenvolupament constant (ganivets de pedra, etc.):

1.      Vaixells des de potser fa uns 50.000-45.000 anys

2.      L’agulla. Clau per teixir roba, tendes, xarxes, botes, veles

3.      Làmpades d’oli. Revolució artística (pintar a les coves i veure les pintures)

De fa 70.000 anys tenim les primeres evidències de l’aparició de l’art, la joieria, del comerç, de societats complexes i religions. Noves maneres de pensar i parlar? 

REVOLUCIÓ DE LES ACTIVITATS COGNITIVES (s’especula un canvi intern en l’estructura del cervell. Una possible mutació genètica?)

La imatge anterior correspon a la Cova de Chauvet, a França. l'únic que ha pogut entrar a gravar ha estat Werner Herzog que es va oferir a treballar pel govern per 1€ (i pagant impostos). D'aquesta experiència, Herzog roda "Cave of forgotten dreams" (La cova dels somnis oblidats).

               


SEGMENT II: EL LLENGUATGE HUMÀ

Tipus de llenguatge:

•  Per sons o veu (humana)
• ·Per química (insectes)
• ·Per ones (balenes i elefants encara incomprensible)

La vocalització no ens distingeix (lloros que poden vocalitzar com un humà). “Green monkeys” (serp, àliga, lleó: patrons de sons amb diferents significats per a cada depredador.

Què és especial del nostre llenguatge?

• NIVELL COMPLEXITAT DEL LLENGUATGE. Ens permet intercanviar informació molt detallada per a finalment transformar el món. Un nombre limitat de sons es combinen en múltiples variants i matisos.

• SAFAREIX. Animal social + informació per estratègia, cooperació, confiança.

Més sobre l'origen i l'evolució del llenguatge.

SEGMENT III: EL LLENGUATGE SIMBÓLIC

Parlar de coses que no existeixen.

EL LLENGUATGE SIMBÒLIC CREA IDEES COMUNS QUE FAN POSSIBLE LA COOPERACIÓ FLEXIBLE DE GRANS GRUPS DE PERSONES.  Si no coneixes a algú però hi tens en comú la teva creença religiosa, encara que no et coneguis pròpiament, formes part de la mateixa religió i et reconeixes, empatitzes, hi pots confiar.

Cooperació animals:

            Insectes: grans grups però no flexibilitat.

Elefants, chimpanzés: flexibilitat però no en grans grups. Mascle Alfa. Busca coalició de mascles i femelles que li donen suport. Es fan favors mutus, comparteixen menjar, es desparasiten.

EL XAFARDEIX. Eina social que aporta informació personal sobre els altres individus de la comunitat i que pot ser usat estratègicament. Un màxim aproximat d’un grup de 150 individus per a un xafardeig efectiu.

No sabem organitzar-nos d’una altra manera, sense usar els mites fundacionals d’enginyeria imaginària col·lectiva. El món modern està fundat en aquests mites de la nostra imaginació.


SEGMENT IV: CONCEPTES IMAGINARIS

Què és una empresa? Comença plantejant el professor en aquest segment. I com conclueix?, doncs que una empresa, com un déu o un sistema de govern són realitats que es projecten des del nostre llenguatge simbòlic. I són idees que són possibles perquè hi creiem. Quan no hi creiem, desaparèixen. Fascinant. Posa com a exemple una marca de cotxes I diu: "Què és una empresa? Els seus cotxes, o treballadors, o directius o fàbriques? No. La idea del negoci que sobreviu generacions. Una empresa és la seva història". El que és difícil és CONVÈNCER ALS DEMÉS sobre la nostra història.

DÉUS-NACIONS-EMPRESES 

El "hocus-pocus" en anglès és el nostre "abracadabra", quan les coses es transformen com per art de màgia o aparèixen i desaparèixen davant nostre sense explicació aparent. A l'Edat Mitja, els feligresos es feien tal embolic pronunciant el llatí : "Hoc est corpus meum" (aquest és el meu cos - el que es diu a la missa al ritual de la transubtanciació). I van acabar pronunciant Hocus-pocus.

DUALITAT DE LA REALITAT:

1.      Natura

2.    REALITAT IMAGINADA on s’estructuren les nostres societats i que esdevé una força real al món.

ADAPTABILITAT DELS SAPIENS ALS CANVIS DE SISTEMA. Exemple dona nascuda a Alemanya al 1900 viu cent anys i mor al 2000. Passa per 5 estats de govern ben diferenciats. Canvien les històries sobre la història.

SEGMENT V: SUPERIORITAT SAPIENS

Els sapiens canviem la nostra manera d’organitzar-nos per adaptar-nos al món. L’evolució cultural és molt ràpida. Comparant-nos amb els neandertal, tenim capacitat d’organitzar-nos en grups més grans i ens adaptem summament ràpid a noves condicions o organitzacions. Som MÉS VERSÀTILS I MÉS INNOVADORS.

Resum teories de la superioritat sobre les altres espècies: 

1. Intercanviem més informació sobre el món, important per sobreviure i reproduir-se. 

2. El xafardeig ens ajuda a abastir-nos d’informació rellevant sobre els altres. 

3. El llenguatge simbòlic obre la via de la cooperació entre un gran nombre d’estranys i la via cap a canvis d’organització que succeeixen ràpidament.

1.1 Una breu història de la humanitat_ La família humana

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta primera part: La família humana. Forma part del tema principal LA REVOLUCIÓ COGNITIVA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs.

1. LA REVOLUCIÓ COGNITIVA

1.1. LA FAMÍLIA HUMANA. Aquest subtema o primera lliçó consta de 4 segments o vídeos.

SEGMENT I: ELS PRIMERS HOMÍNIDS

• De la física a la història:

Fa 13 Milions, amb l’explosió del que anomenem Big Bang, pren forma el que coneixem univers, configurat per matèria, energia, temps i espai. Aquests elements  són estudiats per la FÍSICA. De les lleis de la física passem a estructures d’àtoms i molècules i les seves interaccions, que són explicades per la QUÍMICA. Per certes combinacions de partícules químiques, fa 4 milions d’anys, apareixen els primers organismes, la ciència dels quals estudia la BIOLOGIA. Quan els organismes es tornen més complexos, més complexes són les seves interaccions. Les estructures dels organismes complexos és concreten en la seva cultura. Finalment, l’evolució i les interaccions entre les cultures són el que construeixen la HISTÒRIA de la humanitat.

• Revolucions que modifiquen comportaments:

COGNITIVA. Uns 70.000 anys enrere vam adquirir facultats cognitives (pensar, recordar, comunicar, aprendre) que ens van aportar poder i la rellevància de l’espècie.

AGRÍCOLA. Uns 12.000 anys enrere vam començar a domesticar els animals i a construir poblats i ciutats, organitzant-nos en societats més complexes.

CIENTÍFICA. Fa només 500 anys vam començar a adquirir més poder i aquest esta provocant canvis en les polítiques dels segles XX i XXI. 

• Com van desaparèixer les altres espècies homínides?

Des de fa 2 milions d’anys fins en fa només 10.000 anys, vàries espècies van conviure simultàniament. Fins fa uns 100.000 anys hi havia almenys 6 espècies diferents d'homínids. Ara, només quedem nosaltres: els Homo Sapiens. Com és que van desaparèixer els altres? 

Algunes de les espècies d'homínids que van cohabitar amb els Homo Sapiens són:

HOMO NEANDERTHALENSIS (Neander Valley, Alemanya).

HOMO SOLOENSIS (Solo Valley, Java, Indonesia)

HOMO FLORESIENSIS (Flores Island, Indonesia) 1m. d’alt i 25 kg de pes

HOMO ERECTUS (1.80-1.90m). Fa 1.5 milions d’anys apareix i desapareix fa 500.000 anys. 

HOMO DENISOVA (Rússia 2010. Fòssil dit humà trobat amb un altre ADN)

I molts altres més. 

SEGMENT II: EL CERVELL HUMÀ

• El creixement del cervell i el bipedisme

Tenir un cervell molt gran pot no ser una avantatge: pesa més, gasta més energia i fa que siguem més dèbils físicament, ja que fa tenir els músculs del cos menys desenvolupats, cosa que ens fa més febles davant d'un altre animal del mateix pes que nosaltres. Un cervell humà consumeix un 25% de l’energia corporal en estat de repòs.

D'altra banda, ens vam començar a posar drets fa només 2.5 milions d'anys. I així va ser com vam començar a fer servir les mans per comunicar, usar instruments i desenvolupar la psicomotricitat fina.

Posar-se dret és un gran canvi anatòmic al que encara no estem acostumats i d’aquí el mal d’ESQUENA: estem encara en adaptació al bipedisme. Les dones paguen extra: cada cop neixen nens amb CERVELLS MÉS GRANS però les dones cada cop tenen els malucs més estrets a causa del bipedisme. El resultat és que hi havia més MORTALITAT INFANTIL. Sobreviuen els que neixen abans perquè el cervell SUBDESENVOLUPAT és més plàstic. 


SEGMENT III: EL TOP PREDATOR

• Educació i sociabilització

Quan naixem som més influenciables que els altres animals perquè naixem amb el cervell a mig desenvolupar. Per això la resta dels animals ja neixen i caminen, per exemple. Ells neixen amb el cervell més desenvolupat que els dels humans. La societat estava organitzada en TRIBUS (primeres organitzacions que asseguren supervivència). 

• Aprenentatge i demarcació

Fa 100.000 anys vam passar del mig a dalt de tot de la cadena alimentària. Com apunta el professor del curs, Yuval Noah Harari, ens podríem considerar "ovelles armades però no preparades per a tot el que som capaços de fer". 

Com vam saltar al TOP PREDATOR? Una de les eines que va ajudar a fer aquest salt és sens dubte l'ús del foc, que es va començar a utilitzar fa 500.000 anys. A més de servir d'arma i produir escalfor i llum, el foc permet cuinar els aliments, fent estalviar al cos una gran quantitat d'energia. Els aliments cuits són més fàcils de digerir. Aquest estalvi energètic possibilitat també el creixement del cervell. Mastegar també és més fàcil quan es tracta d'aliments cuinats i, a més, cuinar els aliments, mata microbis. 

El poder dels animals està en les seves habilitats físiques: del seu cos en comunió amb la natura. El poder dels humans, però, està al seu cervell. 

SEGMENT IV: TEORIES SOBRE L'EVOLUCIÓ HUMANA

A. La primera dedueix que som una mescla entre Homo Sapiens i altres espècies. Els africans serien els Homo Sapiens purs. De ser certa, implicaria certs malestars polítics.

B. La teoria del reemplaçament genètic apunta a que som una espècie sense hibridació perquè les espècies homínides no eren genèticament compatibles. Els altres es van extingir i només quedem nosaltres. És la teoria més acceptada per còmoda.

La cosa és que cada vegada hi ha més informació genètica respecte a les espècies homínides que van desaparèixer. I per incòmode que sembli, hi ha humans actuals que tenen gens Neandertal. Hi ha un 4% DE GENÈTICA NEANDERTHAL a les poblacions d’Europa i l’Orient Mitjà. Al 2010 es va descobrir una nova espècie homínida, anomenat HOMO DENISOVA. Aquest homínid compartia el 6% DE GENS AMB ELS ABORIGENS AUSTRALIANS i de Melanèsia.

• Per què s’extingeixen els Neandertals?

Una hipòtesi apunta a una millor adaptació dels cromanyons per tenir millors tècniques. Una altra, apunta al genocidi per intolerància, una de les característiques més genèticament humanes. La "Marca Sapiens".