Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta setena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs.
Amb aquesta última lliçó es conclou el curs, que en total, ha durat 17 setmanes i ha estat un delit.
Amb aquesta última lliçó es conclou el curs, que en total, ha durat 17 setmanes i ha estat un delit.
4.7. LA FI DE L'HOMO SAPIENS. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos.
UN NOU SAPIENS?
Segons s'apunta, tot i que avui el món és diferent al de fa 10 000 anys, seguim explorant el món de la mateixa manera. Però lentament aconteixen canvis i sembla que s'anuncia la fi dels homo sapiens en benefici d'una altra tipus d'homínid amb unes altres capacitats físiques i mentals.
 |
| http://www.deviantec.com/2011/07/15/la-evolucion-del-hombre-humor/10-parodia-evolucion-hombre/ |
De fet, existeixen orelles biòniques que milloren les capacitats auditives; braços i cames biònics reemplacen extremitats perdudes en accidents. En aquest sentit, ja som éssers susceptibles de ser biònics. Aquests tipus d'elements poden reemplaçar-se, actualitzar-se, operar-se separadament. En els últims experiments, que han causat gran furor entre la comunitat cièntífica, s'ha demostrat que, implantant electrodes al cervell, podem creure pròpies parts biòniques que poden situar-se a llargues distàncies i que no pertanyen al nostre cos físic.
Es va entrenar a uns rhesus: amb una mà es podien rascar el cap, amb l'altre l'esquena i amb un tercer braç biònic -la presència del qual s'assimilava per electrodes-, podia robar un plàtan. En un altre experiment, aquest del 2008, un altre rhesus va moure unes cames biòniques des dels electrodes implantats al seu cervell. A la CNN parlen d'avatars controlats per la ment. Al febrer de 2013 es va aprovar el primer ull biònic per a invidents. De fet, ja existeix el primer home biònic: es diu Frank en honor al personatge de Mary Shelley.
Segons el professor, la nostra espècie desapareixerà perquè estem millorant-nos i serem molt i molt diferents del que ara som, esdevenint una nova classe de sapiens més conscient, més intel·ligent, amb més capacitats físiques i cognitives, envoltats de robots i tot tipus de tecnologia.
A més de l'enginyeria genètica podem fer servir la enginyeria dels ciborgs: combinant parts orgàniques amb parts inorgàniques. De fet, ja som una mica ciborgs: portem ulleres i marcapasos, per exemple. Un altre mètode, seria la enginyeria inorgànica, com la robòtica. Google, per exemple, es dedicarà a fabricar robots.
 |
| http://www.elandroidelibre.com/2013/03/la-prohibicion-de-google-glass-en-un-bar-de-seattle-condenadas-antes-de-nacer.html |
També existeix The Blue Brain Project, on es vol reproduir un cervell humà en una computadora. A l'abril d'aquest any 2013, la Unió Europea ha donat 1 bilió d'euros per finançar el projecte.
Si això realment passa, si canviem tant com per ser una nova manera de sapiens, com seran els nostres governs o societats? Certament, les tecnologies computacionals assimilades per la societat, canvien les maneres de pensar, les lleis, els comportaments. I les societats canvien en funció de la seva tecnologia.
Avui, per exemple, un doctor pot predir si tens uns riscs sanitaris, si ets propens genèticament a tenir el colesterol alt o càncer de fetge. Sabent això, podem prevenir certes malalties. Però també podria esdevenir una discriminació genètica, que algú sigui agafat per una feina en funció del seu ADN, per exemple. No seria cap bogeria, sinó una altra forma de discriminació. Ho il·lustra molt bé la pel·lícula GATTACA (lletres amb les quals es configura l'ADN: Guanina, Tiamina, Citosina, Adenina).
I s'apunta a la singularitat, on el nostre món i nosaltres, les nostres passions i desitjos, es tornen irrellevants. És un terme de la física i descriu, per exemple, el Big Bang, un moment abans del qual, res no existia. Però que hi havia abans del Big Bang? És inútil intentar imaginar-ho perquè no disposem de coneixement suficient per saber-ho.
El que sí sabem és que res sabem però que s'ha de reflexionar sobre el què volem esdevenir. A aquesta pregunta se l'anomena "The Human Enhancement Question" i es planteja de nou la naturalesa humana, de quina manera volem millorar-la. Però acostumen a descriure a través de la negació, i per això, més que pensar què volem ser, pensem en què està prohibit. Què implica èticament trastejar amb gens, animals, cervells i computadores...D'altra banda, no es pot prohibir segons què si es vol continuar amb la investigació científica. I la ciència i l'ètica sempre entren en conflicte.
Per resoldre aquests conflictes ètics, hem de pensar i repensar què volem esdevenir realment, quina és la nostra visió d'un humà superior, d'una altra espècie.
Per acabar el curs, el professor insisteix en el fet que, tot el que hem anat tractant al llarg del curs, no és la veritat absoluta sinó una invitació a descobrir la història per nosaltres mateixos, a conèixe'ns millor des de dins, a plantejar-nos les nostres vides, el nostre futur, a reflexionar sobre nosaltres, sobre l'individu, sobre la comunitat, sobre la interacció, la comunicació, les idees imaginàries amb les que construïm el món.
Un curs excel·lent que jo recomanaria a partir de l'edat d'11 anys.
