Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coursera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coursera. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de desembre del 2013

4.7 Una breu història de la humanitat_La fi de l'Homo sapiens

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta setena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs

Amb aquesta última lliçó es conclou el curs, que en total, ha durat 17 setmanes i ha estat un delit. 

4.7. LA FI DE L'HOMO SAPIENS. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

UN NOU SAPIENS?

Segons s'apunta, tot i que avui el món és diferent al de fa 10 000 anys, seguim explorant el món de la mateixa manera. Però lentament aconteixen canvis i sembla que s'anuncia la fi dels homo sapiens en benefici d'una altra tipus d'homínid amb unes altres capacitats físiques i mentals. 

http://www.deviantec.com/2011/07/15/la-evolucion-del-hombre-humor/10-parodia-evolucion-hombre/
L'enginyeria biològica intervé amb drogues i gens que modifiquen les capacitats o necessitats d'un organisme. Fa milers d'anys que es castra els bous per amansar-los i poder-los manipular millor. I això també és manipulació genètica. Però la ciència moderna dóna possibilitats increíbles: com canviar el sexe d'una persona, curar malalties o prevenir-les, implantar òrgans faltants, millorar capacitats físiques i cognitives...

De fet, existeixen orelles biòniques que milloren les capacitats auditives; braços i cames biònics reemplacen extremitats perdudes en accidents. En aquest sentit, ja som éssers susceptibles de ser biònics. Aquests tipus d'elements poden reemplaçar-se, actualitzar-se, operar-se separadament. En els últims experiments, que han causat gran furor entre la comunitat cièntífica, s'ha demostrat que, implantant electrodes al cervell, podem creure pròpies parts biòniques que poden situar-se a llargues distàncies i que no pertanyen al nostre cos físic. 

Es va entrenar a uns rhesus: amb una mà es podien rascar el cap, amb l'altre l'esquena i amb un tercer braç biònic -la presència del qual s'assimilava per electrodes-, podia robar un plàtan. En un altre experiment, aquest del 2008, un altre rhesus va moure unes cames biòniques des dels electrodes implantats al seu cervell. A la CNN parlen d'avatars controlats per la ment. Al febrer de 2013 es va aprovar el primer ull biònic per a invidents. De fet, ja existeix el primer home biònic: es diu Frank en honor al personatge de Mary Shelley. 


Segons el professor, la nostra espècie desapareixerà perquè estem millorant-nos i serem molt i molt diferents del que ara som, esdevenint una nova classe de sapiens més conscient, més intel·ligent, amb més capacitats físiques i cognitives, envoltats de robots i tot tipus de tecnologia. 

A més de l'enginyeria genètica podem fer servir la enginyeria dels ciborgs: combinant parts orgàniques amb parts inorgàniques. De fet, ja som una mica ciborgs: portem ulleres i marcapasos, per exemple. Un altre mètode, seria la enginyeria inorgànica, com la robòtica. Google, per exemple, es dedicarà a fabricar robots

http://www.elandroidelibre.com/2013/03/la-prohibicion-de-google-glass-en-un-bar-de-seattle-condenadas-antes-de-nacer.html

També existeix The Blue Brain Project, on es vol reproduir un cervell humà en una computadora. A l'abril d'aquest any 2013, la Unió Europea ha donat 1 bilió d'euros per finançar el projecte. 

Si això realment passa, si canviem tant com per ser una nova manera de sapiens, com seran els nostres governs o societats? Certament, les tecnologies computacionals assimilades per la societat, canvien les maneres de pensar, les lleis, els comportaments. I les societats canvien en funció de la seva tecnologia. 

Avui, per exemple, un doctor pot predir si tens uns riscs sanitaris, si ets propens genèticament a tenir el colesterol alt o càncer de fetge. Sabent això, podem prevenir certes malalties. Però també podria esdevenir una discriminació genètica, que algú sigui agafat per una feina en funció del seu ADN, per exemple. No seria cap bogeria, sinó una altra forma de discriminació. Ho il·lustra molt bé la pel·lícula GATTACA (lletres amb les quals es configura l'ADN: Guanina, Tiamina, Citosina, Adenina).


I s'apunta a la singularitat, on el nostre món i nosaltres, les nostres passions i desitjos, es tornen irrellevants. És un terme de la física i descriu, per exemple, el Big Bang, un moment abans del qual, res no existia. Però que hi havia abans del Big Bang? És inútil intentar imaginar-ho perquè no disposem de coneixement suficient per saber-ho. 

El que sí sabem és que res sabem però que s'ha de reflexionar sobre el què volem esdevenir. A aquesta pregunta se l'anomena "The  Human Enhancement Question" i es planteja de nou la naturalesa humana, de quina manera volem millorar-la. Però acostumen a descriure a través de la negació, i per això, més que pensar què volem ser, pensem en què està prohibit. Què implica èticament trastejar amb gens, animals, cervells i computadores...D'altra banda, no es pot prohibir segons què si es vol continuar amb la investigació científica. I la ciència i l'ètica sempre entren en conflicte.

Per resoldre aquests conflictes ètics, hem de pensar i repensar què volem esdevenir realment, quina és la nostra visió d'un humà superior, d'una altra espècie.  

Per acabar el curs, el professor insisteix en el fet que, tot el que hem anat tractant al llarg del curs, no és la veritat absoluta sinó una invitació a descobrir la història per nosaltres mateixos, a conèixe'ns millor des de dins, a plantejar-nos les nostres vides, el nostre futur, a reflexionar sobre nosaltres, sobre l'individu, sobre la comunitat, sobre la interacció, la comunicació, les idees imaginàries amb les que construïm el món. 

Un curs excel·lent que jo recomanaria a partir de l'edat d'11 anys. 

dimarts, 17 de desembre del 2013

4.6 Una breu història de la humanitat_I foren feliços i menjaren anissos...

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta sisena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs

4.6. I FOREN FELIÇOS I MENJAREN ANISSOS. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

PODER I FELICITAT

De què han servit aquests anys de canvi? Som realment més feliços que els nostres ancestres? Anteriorment, ja vam veure que el fet de passar de caçadors i recol·lectors a societats agrícoles van incrementar el poder del col·lectiu sapiens però va fer individus més infeliços, amb dietes més pobres i exposats a més malalties. El problema és que associem el poder a la felicitat, però no necessàriament essent més poderosos som més feliços


http://hazmerca.com/2011/04/19/maslow-la-piramide-de-la-era-2-0/
Es tendeix a fer aquest tipus d'associació però, alguns crítics diuen que, en general, el poder corromp i les societats més poderoses es tornen corruptes quan aconsegueixen el poder. De fet, el canvi a l'era agrícola i, més tard, a la industrial, ha estat un canvi que ha comportat l'evolució de les societats però, a nivell individual, no som més feliços perquè estem desnaturalitzats i els sistemes on vivim són artificiosos, amb el que no cobreixen les reals necessitats dels éssers humans. Certament, la vida és més confortable: vivim millor que els nostres ancestres. Però no som més feliços. 

Altres crítics, però, diuen que des de la revolució industrial, el progrés és proporcional a la felicitat i sí som més feliços que els nostres ancestres. Derivem la felicitat en aspectes com la salut, la dieta, la riquesa. Si millorem o incrementem aquests aspectes, si tenim més riquesa, per exemple, hauríem de ser més feliços. La vida demostra que no sempre és així. 

També anys de pensament conclouen que la nostra felicitat més profunda depèn d'aspectes ètics, espirituals i socials. I no tant d'aspectes materials. Però els aspectes materials s'han incrementat, realment les condicions de vida d'una persona europea de classe mitja són millors que fa 100 anys però les necessitats més profundes no han estat cobertes per aquesta felicitat material. 


http://www.institutodelafelicidadcoca-cola.cl/estudios.html

MESURAR LA FELICITAT

S'entén per felicitat un estat de satisfacció interna amb la pròpia existència. I si és intern, com es mesura? Amb qüestionaris que preparen els investigadors. Si donem els qüestionaris a persones que tenen ingressos diferents, els que tenen els ingressos més alts, seran els que normalment, més satisfets estiguin amb les seves vides, ja que tenen menys carències materials. I així, s'estableix la correlació entre riquesa i felicitat. A més diners guanyats, més felicitat. 

Correlacions així poden aportar dades sobre si són més feliços els casats o els solters, però sempre seran estudis mutilats. 

Els científics revelen que la felicitat depèn de la correlació entre les expectacions i les condicions, és a dir, que no ets feliç per una situació objectiva sinó perquè les teves expectatives estan acomplertes. 

Si vols comprar-te un carro de cavalls, estalvies i te'l compres, estaràs satisfet. En canvi, però, si volies comprar-te un Ferrari i només has pogut comprar-te un dos cavalls, estaràs insatisfet i percebràs la infelicitat. 

Cert que a l'Edat Mitja una persona de classe mitja no tenia tantes coses ni vivia tan confortablement com ho fem nosaltres avui dia però això no vol dir que sigués més infeliç que nosaltres. També les seves expectatives eren menors i la distància entre l'expectació i la condició era més curta. Nosaltres potser som més ambiciosos i per això no estem mai satisfets. 


http://www.doctorweb.org/noticias
/cuatro-de-cada-cinco-hombres-estan-descontentos-
con-su-aspecto-fisico
En l'aspecte físic ens sentim menys satisfets que els nostres ancestres. Antigament, en un poble de 5000 persones, un es comparava amb la resta dels seus iguals i es podia sentir més satisfet. Avui, un adolescent no se sent mai prou satisfet amb el seu aspecte físic perquè es compara amb atletes, models o actors, i no pas amb la resta dels companys de classe, per exemple. Les nostres expectatives físiques són més altes i costen més de satisfer. 

Així, doncs, la felicitat és qüestió d'expectatives i, aquestes, es donen sota unes condicions. La distància entre expectatives i condicions determinarà la nostra satifacció interna o felicitat.

A la novel·la de Huxley "Un món feliç", de 1932, no hi ha guerres ni manifestacions. Tothom és feliç perquè té les necessitats cobertes per una droga anomenada SOMA. Però més que satisfacció, un món farcit d'aquesta felicitat rutinària fa que sentim rebuig. Per què? 

LA NATURALESA DE LA FELICITAT

A la novel·la de Huxley tothom pren drogues, la gent està manipulada però se sent feliç, satisfet. Però percebem la seva felicitat com pura satisfacció del plaer. Però el plaer no és felicitat. Deia Salinger que la felicitat és un sòlid i l'alegria un líquid. Són moments de satisfacció però no duren perquè la felicitat és més que plaer. La Isla, és la novel·la que Huxley escriu com a contrapunt de Un mundo feliz. La pel·lícula és una adaptació del llibre. 


http://www.labutaca.net/lasmejorespeliculas/las-mejores-peliculas-de-ciencia-ficcion-scifi/
D'altra banda, un fet curiós és que la majoria de dones, segons els estudis, diuen que la seva màxima font de felicitat són els seus fills. Tot i així, també prefereixen ser a la feina que batallar amb les criatures pel bany o fer-els-hi els àpats o canviar bolquers. Com pot ser doncs la font de la seva felicitat una cosa que implica fer altres coses que no agraden?

La felicitat també depèn del significat que donem a les coses que fem o tenim. Si tenen significat per nosaltres, tot i que costi aconseguir-les, ens satisfaran. Necessitem donar sentit a les nostres vides i a les coses que fem. Però, d'altra banda, som insignificants. Sabem que si demà explota el planeta amb tots a dins, l'Univers seguirà amb els seus afers, immutable. Aquesta petitor, aquesta buidor de propòsit o de significat còsmic és la que omplen ideologies i religions.


http://www.cinedirecto.net/2012/11/
monty-python-el-sentido-de-la-vida-1983/
Si la clau de la felicitat és donar sentit a les nostres vides, hem de sincronitzar les nostres ilusions de significat amb les dels demés. Podem trobar un sentit a les nostres vides si ens sentim part de la nostra comunitat, si ens hi sentim útils i recompensats. Però aquesta conclusió ens porta a pensar que no podem ser feliços sense els demés i que la nostra felicitat realment depèn dels altres. 

Una altra visió de la felicitat és la dels budistes. Aquesta religió, més vessada a la reflexió i a l'absència del plaer, és la que més ha tractat el tema de la felicitat. 

És per això que, en els últims anys, la comunitat científica occidental s'ha apropat als conceptes budistes per a buscar respostes sobre la felicitat i el sofriment. 

Les religions majoritàries, teístes, revelen l'existència d'un Déu omnipresent i omnipotent. Si derivem la nostra pròpia existència a l'existència d'un Déu, pensarem què vol aquest Déu de mi. El budisme va més enllà i no deriva les responsabilitats pròpies a cap deïtat sinó que interroga la pròpia consciència. Sabem que el món és ple de sofriment. La qüestió és aprendre de la naturalesa del sofriment i intentar deslliurar-nos-en per disfrutar de la felicitat. 

Segons el budisme, el problema radica en que associem la felicitat a estats transitoris de satisfacció, als plaers físics i estètics. Tota incomoditat, tot allò que ens fa patir esdevé contrari a la felicitat, que es veuria també com una absència de dolor o sofriment. Com es tracta de subjectivitat, donem summa importància a allò que sentim i intentem perseguir plaers i eludir dolors


http://periodicobuenasnoticias.blogspot.com.es/2012/03/felicidad.html
Però els nostres sentiments són canviants: em puc sentir bé en un moment donat però que passi alguna cosa i em posi de mal humor. Som un còctel hormonal que depèn dels estímuls del seu entorn. I justament aquesta busca d'estímuls plaents per eludir el dolor és que ens debilita i ens fa infeliços: donem massa importància als nostres propis sentiments, que resulten efímers i canviants. I així, vivim eternament insatisfets. 

Però un no s'allibera realment del sofriment fins que no entén la naturalesa mutable dels sentiments humans. Per això la meditació demostra tan bons resultats. Meditant, posem en contacte directe el nostre cos i la nostra ment i aconseguir deixar de pensar en els nostres desitjos i sentiments. El cos i la ment es relaxen i ens sentim satisfets. I esdevé la serenitat i la felicitat. 

Aquí els Tears For Fears, grup New Age, i el seu clip Sowing The Seeds of Love (sembrant les llavors de l'amor)



El moviment New Age que va començar als anys 60 va capgirar aquesta concepció budista i la va fer mutar. La felicitat, segons aquest moviment, no és al món exterior sinó a l'interior i hem de tenir presents els nostres sentiments i desitjos. No ens hem de preocupar tant del nostre estatus o de la nostra bellesa, impera un neohumanisme llibertari que enalteix els sentiments. Aquesta tergiversació fa impossible i contradictòria la voluntat del budisme de derogar els nostres propis sentiments perquè, en realitat, els sublima

Avui, però, entenem la naturalesa mutant dels nostres sentiments, sabem que no són fiables, que ens enganyen, que som predibles però a l'hora irracionals. I tot per supervivència, perquè encara som cervells prehistòrics que ens adaptem molt bé els nostres cossos a les tecnologies imperants. 

I què ens espera als éssers humans? Quin pot ser el nostre futur? Ho veurem a l'última lliçó del curs. 

dissabte, 30 de novembre del 2013

4.5 Una breu història de la humanitat_Una revolució permanent

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta cinquena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs

4.5. UNA REVOLUCIÓ PERMANENT. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SAPIENS: NATURA I TEMPS 

http://www.cuantarazon.com/602683/evolucion
Es calcula que els 7 bilions d'humans que poblem el planeta pesem uns 300 milions de tones; els animals domèstics pesen uns 700 milions de tones; els animals en estat salvatge, tot i que no se sap exactament, es calcula que pesen menys de 100 milions de tones. Menys d'un 10% dels animals existents al món són animals salvatges. 

D'un cantó, cada cop tenim més capacitat d'explorar recursos gràcies a la ciència, però de l'altre cantó, les nostres accions amenacen l'ecosistema. Usem la ciència per manipular la natura i això pot encara comportar més desastres futurs. 

Però més que de destrucció de la natura, parlem de canvi i de com ens adaptem a les adversitats. La Natura no és destruïda sinó canviada. Fa 65 milions d'anys un meteorit va extinguir els dinosaures provocant un canvi profund en l'ecosistema, permetent l'existència dels mamífers. Aquesta destrucció, doncs, és bona si ho mirem des del punt de vista que, sense ella, nosaltres potser no existiriem...

L'homo sapiens no ha parat d'incrementar la població des de la revolució industrial: al 1700 hi havia al planeta uns 700 milions de persones, al 1900 uns 1,5 bilions i al 2013 som uns 7 bilions.  I cada cop depenem menys de les forces de la naturalesa: ens concentrem en nuclis urbans sòlids que minimitzen els desastres naturals; tendim a modificar els horaris gràcies a l'electricitat i, en general, estem més desconnectats que mai de l'essència de la naturalesa i per això hem tendit a preocupar-nos-en menys.

http://educacionambientalepsalle.blogspot.com.es/
La revolució industrial va comportar canvis en el sistema de producció i, a l'hora, juntament amb aquesta nova mentalitat consumista, va comportar canvis a nivell social i ecològic. El consumisme aposta pel confort, per la novetat, modifica la natura i els comportaments humans. 

Per exemple, l'agricultura tradicional segueix el ritme de la natura: tot té el seu temps. Però amb la revolució industrial, s'alteren els ritmes de la natura i es modifiquen les característiques genètiques dels aliments. Això permet que les adversitats climatològiques no facin minvar les reserves. 

Abans s'havia d'observar la natura: hi havia la nit i el dia, els moviments del sol i el pas de les estacions. Avui, hem modificat els cicles naturals per al nostre benefici però aquest canvi també ha influït en les nostres rutines. En l'agricultura tradicional cada temporada té les seves tasques però en l'agricultura industrial, els ritmes orgànics de la natura s'alteren i aconteix un canvi en la percepció dels cicles naturals. 

http://www.jardineria.pro/varios/labores/calendarios-agricolas/#.UsFbxPTuKgg
Antigament, els pagesos buscaven en la natura el pas de les estacions, l'escalfor del sol. Hi havia temporades però no hores ni anys. Amb l'explotació de l'agricultura industrial també va haver-hi, doncs, un canvi en la percepció i la manipulació del temps. I va néixer aquest "timing" frenètic que caracteritza les societats industrials occidentals i que tant difereix d'altres cultures tradicionalment nòmades o agrícoles. 

Els canvis en la producció també són notoris: abans de la revolució industrial, posem per exemple un sabater, produïa la sabata sencera, en totes les seves etapes i era més autònom. Però amb la revolució industrial, en una fàbrica de sabates, cada operari fa una part de la sabata i, per tant, un obrer és més dependent d'un altre i perd autonomia perquè no controla tot el procés de producció. En conseqüència, alentir-se en el temps d'execució de la tasca per part d'un obrer pot dificultar la tasca dels altres obrers. És un treball en cadena que depèn d'un "timing" determinat: tothom entra a la fàbrica al mateix temps, tothom dina a la mateixa hora, tothom surt de la feina quan toca la senyal. 

http://tend-uclm.blogspot.com.es/2012/12/practica-1-transformaciones-del-sxix.html
Si pensem, per exemple, en els itineraris acadèmics, es divideixen per anys de carrera i hores d'aprenentatge obligatòries. A les escoles, es produeix coneixement, així que es disposen els alumnes com a les fàbriques i se'ls predisposa a aquest ritme de producció industrial on s'ha d'aprendre tal cosa a tal edat i sinó, no ets vàlid. La industrialització comporta la uniformitat, la mirada única i obedient; formar part de la cadena i acomplir les nostres funcions per a no entorpir el procés. 

La revolució industrial ha modificat la organització social del temps: s'han de seguir uns horaris per a garantir el procés de producció industrial. Aquests horaris han modificat el comportament de les societats de manera que, tots els altres aspectes de la vida quotidiana han quedat impregnats d'aquest ritme marcat per les hores i els anys que promulga la producció industrial. 

El primer horari de transport públic va aparèixer a Anglaterra al 1784 i va ser dissenyat per precisar un servei de carruatges de cavalls que, com els trens moderns, connectaven les ciutats. Al 1874, les companyies angleses de trens van establir uns primers horaris per a la freqüència de pas dels trens. S'acordava un horari basat en el temps marcat per la línia imaginària que passa per l'observatori de Greenwich i que estableix el meridià que avui és considerat el zero i que, abans del domini anglès, passava per les Illes Canàries

http://www.apolo11.com/tictoc/fuso_horario_mundial.php
Al 1880 els anglesos van aconseguir una cosa increíble: la llei que posava el món sota l'esquema horari britànic, un horari que escapa als cicles naturals, un esquema artificial que va establir uns nous fusos horaris que regulen el ritme del món sencer. Es van sincronitzar totes les zones horàries del món i es va moure la línia imaginària del meridià zero per a posar-lo a Anglaterra. 

Les hores marcades, doncs, pel meridià de Greenwich diferien de les hores locals, com per exemple, altres ciutats com Manchester. Poc a poc, tothom va anar adquirint aquesta tendència rítmica del temps pautat per Greenwich i es va adoptar un itinerari de vida marcat per un model de producció industrial i, aviat, per un model de vida consumista que s'associa al progrés humà però que modela una societat uniforme, predictible i, per tant, controlable.

EL COL·LAPSE SOCIAL

Aquesta manipulació i control del temps a les vides humanes ha comportat el col·lapse del model de família tradicional i de les comunitats en general en benefici del model de producció industrial.

http://www.fotogramas.es/
Peliculas/Canino/Critica
La revolució agrícola va comportar l'unió de comunitats per organitzar-se però la revolució industrial, només en 200 anys, ha dividit les famílies i societats, que s'han atomitzat. Antigament, les famílies i les comunitats eren les que garantien la supervivència dels seus individus. Sinó treballaves al camp de la teva família, treballaves al del veí. Si estaves malalt, et cuidava la família o la comunitat. Si volies obrir un negoci, la família o comunitat t'ajudava i quan envellies, et cuidaven els fills. Era una mena d'economia de favors que sostenia la comunitat en base a unes creences comuns.

Després del model industrial, però, els individus depenen de l'Estat i els mercats, que passen a ser el proveïdors de seguretat i benestar. Es passa del camp a la ciutat, es treballa en fàbriques i s'esdevenen individus que, en cas de necessitat, esdevenen dependents de l'anomenat Estat del Benestar. Aquesta tendència desnaturalitza la comunitat i la família com a dador de seguretat i es deriven responsabilitats a l'Estat, posant a les seves mans el control de la ideologia dels individus i de la seva percepció de la llibertat. 

Els sentiments de comunitat, però, no desapareixen perquè els individus necessitem sentir-nos part d'algun grup o comunitat. Antigament, les comunitats eren íntimes, és a dir, persones que es coneixien de fa anys i de les que depenien les coses de la vida diària, la supervivència. Avui, però, tot i que no depèn la nostra supervivència, també sentim la necessitat de pertànyer a un grup. La nostra identificació dependrà ara de l'oferta dels mercats i de la posició que nosaltres ocupem en el cercle del consum: les tribus es defineixen pel que compren o consumeixen. 

http://blog.tralix.com/2012/02/27/puntos-para-una-integracion-exitosa/
Les societats s'han transformat molt en els últims anys i canvien constantment. Si hi ha alguna cosa que podem assegurar és que les societats es transformen, s'adapten, no podem negar el canvi. I és difícil definir una societat avui dia com ho seria el fet de voler veure el color real d'un camaleó. Any rera any, en els últims darrers anys, algún nou enginy o descobriment modifica les nostres vides i provoca canvis socials.

Tot i així, alguns pensen que sempre tot ha funcionat de la mateixa manera i que així seguirà funcionant. Molts pensen en un sistema hieràtic, inflexible, en un ordre fixe que no admet canvi. Però la realitat és que les societats evolucionen constantment, tot i que els canvis aconteixen lentament i, per a molts, són imperceptibles o s'adapten ràpidament a ells si es tracta de comoditats. I els integrem al nostre dia a dia i, poc a poc, com a resultat de la nostra pròpia evolució, cada dia es pensa més en una societat flexible i canviant i no pas en un sistema basat en un ordre immutable. 

Ningú creu avui que al 2050 les societats seran iguals a les d'avui, 2013: creiem en el canvi i en un futur millor. La història demostra, per exemple,  que la societat del segle XXI és la menys violenta comparada amb la resta de societats de la història humana coneguda. 

Sí que hi ha hagut moments revolucionaris en els últims 300 anys, com la Revolució Francesa o la Russa o la Lliberal però, normalment, els canvis se succeeixen mica en mica en el temps i són fruit de moltes passes precedents, com sol ser el cas de la ciència.

http://www.movilizatechile.cl/2013/04/revolucion-yo-revoluciones-columna-de-mauromura11/

SOBRE EL PODER I LA VIOLÈNCIA

Una cosa que demostra la macroestadística és que les societats es tornen menys violentes i que els Estats poden proveir seguretat als seus ciutadans. Les guerres són menys que a l'antiguitat. Tot i que segueixen causant morts, en una minoria de casos, el propi govern atempta contra els seus ciutadans: la policia, en un Estat democràtic i just, protegeix els seus ciutadans. 

Els Estats també s'han pacificat en els últims anys. Europa, per exemple, era un batibull i els països entraven en conflicte. Avui seria impensable una guerra entre Alemanya i Anglaterra. Però a Europa hi havia imperis que van declinar en Estats independents. Aquests, en pocs anys, s'han acabat unificant sota les estrelles de la Unió Europea. 

És curiós pensar en el cas de la Unió Soviètica. Els imperis mai han renunciat al seu poder sinó que lluiten fins a les últimes conseqüències. La URSS, però, va transferir el poder del seu imperi més pacíficament del que s'havia fet fins al moment

Una zona que tendeix a pensar-se que té una història violenta és Amèrica del Sud però en 130 ha passat per 3 guerres. L'última coneguda entre propis països, va ser la guerra entre Perú i Ecuador al 1941; abans d'aquesta, Bolívia i Paraguai entraven en conflicte del 1932 al 1933. Però l'anterior ja es remunta a 1884 quan Chile d'un cantó i Bolívia i Perú de l'altre, van declarar-se la guerra. 


http://www.animalpolitico.com/2013/04/desplazados/#axzz2oy247rX8
Relatiu als països àrabs, en els últims anys, només hi ha hagut un d'ells que n'ha envaït un altre: Iraq envaeix Kuwait al 1990. Entre països àrabs hi ha tensions a les fronteres, com per exemple, al 1970 entre Síria i Jordània. Però per a molts països, l'absència de guerra és la forma de pau. La nova manera de pensar en la pau, més que una absència de guerra, implica la impossibilitat d'una guerra. Seria com pensar que avui Brasil pensés en una invasió per part d'Argentina; o Espanya pensi en envair Portugal l'any que ve. I això, aquesta manera de pensar que el món es torna més i més pacífic. 

També passa perquè les armes es tornen més cares i, usar segons quina tecnologia com la bomba atòmica, assegura una ràpida extinció de la humanitat. Les guerres per territori o béns com matèries primeres es resolen amb l'adquisició d'aquestes possesions. Però el que fa ric un país no són els seus recursos naturals. Avui dia els països més pobres són els més rics en recursos naturals...
http://es.123rf.com/photo_18703420_diagrama-del-capital-humano.html
Els països més forts i més rics són aquells que asseguren el benestar dels seus ciutadans i garanteixen societats basades en el coneixement i en el capital humà dels seus ciutadans. Però el coneixement no es conquereix com una mina d'or o un camp de blat. M'ha fet especialment gràcia -encara ric ara- que el professor posés el següent exemple de la inviabilitat de la conquesta del coneixement: sabem que Califòrnia és un Estat molt ric. A Silicon Valley, per exemple, hi ha molta riquesa però aquesta radica en els enginyers de les companyies que tenen la seu a la Vall. No és una riquesa material és una riquesa de capital humà que no pot ser conquerida a l'antiga. 

Imaginem, però, que els xinesos decideixen envair Califòrnia per aconseguir el seu botí; i es planten amb avions i tancs a les platges de Califòrnia. La riquesa que ells voldrien aconseguir, és a dir, els enginyers, marxarien volant abans de ser conquerits i els xinesos es quedarien sense la riquesa a la que aspiraven...Així, doncs, presenta la inviabilitat de segons quines guerres i el minvar de la tendència a resoldre conflictes per les armes. 

Però no a tots el llocs del món la màxima riquesa és el coneixement, no a tot arreu es pensa en el capital humà com a major inversió de futur, com a una nova forma de riquesa. Les pitjors guerres que encara aconteixen al món són a causa d'una riquesa material, de recursos naturals: or, diamants, petroli...Però, en general, es tendeix a una societat més pacífica que apunta a una riquesa pròpia, immaterial, una riquesa del coneixement

dimecres, 27 de novembre del 2013

Videojocs i aprenentatge_6. Les Institucions educatives



Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera "Video Games & Learning" (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta sisena i última setmana del curs. En total, ha durat 6 setmanes, és en anglès i s'hi recomanava dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals. Vols veure el resum del curs?

Aquesta última setmana se'ns parla dels jocs i les Institucions educatives. A més dels habituals Squire, Steinkuehler i Gee, tindrem a Rich Halverson,  Liz Lawley,  Deborah Fields i Jim Bower, Doug Clark i Grades Berland. 



Durant el primer vídeo, com és habitual, es fa una valoració de la setmana anterior. A més, també es despedeixen i animen a tothom a continuar aprenent sobre el tema: Al segon vídeo, Richard Halverson parla de "Tecnology inside vs. outside of classrooms". Parla de com els canvis d'aquest segle XXI impliquen desafiaments, com el de l'educació. Apunta que no s'inverteix en educació com en tecnologia per aprendre, si es fa ben servir. 

Els nens aprenen mitjançant les eines tecnològiques que no només donen accés a l'entreteniment sinó també a una millor formació. Però la gran majoria d'escoles encara són encara 1.0 i els nens treballen (o no) amb les tecnologies a casa i no a l'escola. Comenta que el problema no és l'accés a la tecnologia sinó a la pràctica de la tecnologia. Remarca que els jocs tenen molt poder de participació i en són exemples totes les comunitats que es creen al voltant d'un joc: fòrums de discussió, blogs, etc.



Al vídeo següent, Constance parla de captivar i motivar; de les comunitats online i dels estudis empírics que s'hi relaciona. Dins una comunitat es busca un estatus

Aquest s'aconsegueix per mèrit i expressa un coneixement valorat per la resta de la comunitat. Se'n deriva, doncs, satisfacció i és una motivació de caràcter intrínsec: 



En aquest vídeo, Liz Lawley, ens parla de com els jocs poden incidir en la percepció de la realitat i a conèixer-la millor. Explica que no li feia especialment gràcia que el seu fill gran jugués a un joc determinat perquè no li semblava que el seu fill pogués aprendre alguna cosa bona del joc. Temps després, la família va fer un viatge a Florència i, gràcies al joc, el seu fill va poder-li explicar tots els detalls de la història i l'art de Florència...Sorprenent...

Els jocs, doncs, poden implicar un profund coneixement d'espais o matèries



Deborahh Fields i Jim Bower ens parlen de la relació del joc i l'alfabetització; de com canalitzar els videojocs cap a l'aprenentatge; que s'ha de crear informació útil. També expliquen que als nens se'ns incentiva a fer trampes perquè són creatius i, a més, els agrada. 

Una manera original de solventar problemes...Apunten que, per fer trampes, has de conèixer bé el joc i això implica fer percentatges i fraccions:



Sasha Barab, dissenyador de videojocs, ens parla del "Transformational play", on el videojoc forma part de la solució al problema dels sistemes escolars tradicionals. Apunta que els nens prefereixen aprendre jugant i que es pot portar els videojocs cap al camp de l'aprenentatge amb jocs de simulació, acció o altres. 

Parla de la importància del context i del contingut; també comenta que els nens aprenen més amb els jocs perquè es poden equivocar i, així millorar..Aprenen que les decisions tenen conseqüències, però tenen oportunitat d'errar i corregir mentre aprenen al ritme dels seus coneixements: 



El següent a parlar torna a ser Richard Harlverson. En aquesta ocasió, proposa els jocs com a evaluació. Ja que s'estructuren per nivells, dosifiquen la informació, que és més ben assimilada. Pensa que les evaluacions de les properes generacions d'escolars, estarà basada en mecàniques de joc que fan d'evaluadors dels alumnes. 

Comenta que el model tradicional d'escola fa una vinculació realment inexistent entre evaluació i aprenentatge. En aquest clip també intervé Matthew Berland, que comenta que els videojocs són molt útils per estudiar com la gent aprèn perquè es pot registrar cada clic i és mesurable. Douglas Clark, que també intervé al final d'aquest setè vídeo. Planteja com haurien de ser les escoles



La penúltima intervenció és a càrrec de Matthew Berland, que ens parla sobre la millorar dels estudiants en mates i lectura jugant a videojocs durant una hora al dia...

Al final, ho acabarà receptant el metge.



L'última intervenció, com és habitual és del mentor del curs, James Paul Gee. Ens introdueix un últim principi "The Cycle of Expertise": sobre com es produeix el mestratge, de com una persona arriba a dominar alguna disciplina. Ja ho deien els antics que per ser just s'havia d'impartir justícia...Gee comenta que hi ha 4 passes per arribar al mestratge:

1. Plantejar un problema desafiant 
2. Practicar
3. Adquirir coneixement d'aquest pràctica
4. Acabar convertint-te en un expert



Per acabar el curs, Gee ens repassa els seus 13 principis a tenir en compte a l'hora de dissenyar videojocs per a l'aprenentatge:




Materials addicionals

Squire, K (2003)  The future of Learning Games. Capítol 10 
Infografia videojocs eina educativa

Exercici 6

L'exercici de l'última setmana consisteix en posar un joc educatiu a una plataforma en fase beta anomenada Playful Learning. Després de registrar-nos, hem de penjar un joc i posar-ne les característiques. Com ja he dit en més d'una ocasió, no sóc una persona que jugui habitualment a videojocs, de fet, no hi jugo mai. 

Tot i així, per finalitzar l'últim exercici, he penjat Smartick, un joc per ajudar als nens d'entre 4 i 12 anys a millorar, tot jugant, en les seves capacitats de càlcul, d'àlgebra o geometria. Si he triat aquest joc -que és de pagament tot i que té una demo gratis- és perquè està gamificat i sembla que dóna bons resultats

dijous, 14 de novembre del 2013

4.4 Una breu història de la humanitat_La Revolució Industrial

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta quarta part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs

4.4. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

L'ENERGIA I ELS RECURSOS NATURALS

Perquè hi hagi creixement econòmic hi ha d'haver recursos naturals. Per això molta gent es pregunta què passarà si els recursos s'esgoten. De fet, però, la història demostra que ens adaptem i trobem maneres més eficients d'obtenir energia. Si abans es feia servir fusta i ferro, avui fem servir acer i titani. 

http://webs.bcp.org/sites/vcleary/ModernWorldHistoryTextbook/IndustrialRevolution/IREffects.html
En principi es feia servir la fusta, després el carbó i més tard, s'aprofita la força del vapor per moure pistons i construir tot tipus de maquinària. A partir dels anys vint del segle XVIII, els industrials anglesos posen les màquines a les seves fàbriques tèxtils per incrementar la producció. A l'hora, però, les màquines prenen el treball dels obrers i s'esdevenen problemes socials. Fins i tot es cremen fàbriques i hi ha vagues. Tot plegat és un avenç tecnològic però suposa desajustos socials. 

També, però, es comencen a construir els primers trens i les primeres vies ferrades que connecten ciutats i milloren el trànsit de mercaderies. Mica en mica, la tecnologia avança i es construeixen tot tipus de màquines de transport i per a la millora industrial: avions, cotxes, vaixells. També però la ciència avança: es manipula l'àtom per crear energia nuclear però aquesta també comporta els seus riscos. 

http://viajemosentren.com/2010/07/27/metropolitan-railway-en-londres-el-primer-tren-subterraneo/
Si bé el petroli s'usava a l'antiguitat per impermeabilitzar els vaixells, ningú hagués muntat una guerra per aconseguir-lo. Antigament, les guerres es feien pel territori, per les espècies, pels esclaus. Avui, per petroli. També l'electricitat era coneguda ja a l'antiguitat. Però era una cosa meravellosa, cosa de mags i científics. No es coneixia massa però, un cop coneguda, l'electricitat s'ha convertir en una cosa imprescindible per a la vida moderna. 

La revolució industrial es la revolució de l'energia. Simplement hem de saber com aprofitar l'energia que ja existeix al món. Només l'energia solar aporta 3 776 800 julis, que és l'unitat de mesura energètica. Les plantes acumulen 3 000 julis. L'energia que necessita el nostre món industrial és de 500 julis. La cosa doncs és que sí hi ha prou energia al món però hem d'aprendre a adaptar-la a les nostres necessitats. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_(unidad)
Controlant l'energia podem obtenir els materials que necessitem. Amb els anys anem explorant altres tipus de materials: el coure, el ferro, l'alumini...Primer són cars perquè costa extraure'ls però després esdeven més barats. 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fritz_Haber
Per exemple, l'alumini va esdevenir un material de luxe a principis del segle XIX, però a finals de segle es va descobrir la manera d'extraure alumini més barat i va esdevenir un material assequible. Napoleó se'n faria creus que emboliquem l'entrepà amb paper d'alumini.

D'altra banda, al 1908 el químic jueu alemany Fritz Haber descobreix com aconseguir ammonia fàcilment. Aquest material era imprescindible per crear explosius. De seguida es va invertir per usar la fòrmula de Haber i fabricar armament. Al 1918 va rebre el Premi Nobel de química. 

En el context de la revolució industrial, aquests avenços en la manipulació de l'energia i, conseqüentment, l'obtenció de materials, han suposat l'increment de la productivitat. 



LA PRODUCTIVITAT I EL CONSUMISME

El que va passar durant la revolució industrial va ser com el que va passar a la revolució agrícola: molts van viure pitjor, com els treballadors de les fàbriques, que vivien en condicions insalubres. Els treballadors esdevenen esclaus i part de la maquinària com les vaques lleteres o les gallines ponedores. No importa el sofriment sinó el benefici. 

En aquesta part de la lliçó ens endinsem al comportament dels mamífers i ocells. Sembla ser que més que necessitats com el menjar, tant per a nosaltres com per a les vaques o gallines, es important l'aprenentatge, el confort emocional...No són estudis de fa poc. Els psicòlegs evolucionistes ja van plantejar les necessitats emocionals d'alguns animals als anys 50. A partir de llavors, es comença a confeccionar un altre tipus d'educació i aprenentatge que té en compte el context emocional. 

http://stagevu.com/video/uauylnmucjii
Del camp a la ciutat. Molta gent emigra per treballar a les fàbriques: es produeix més però algú ha de comprar aquests productes. Per assegurar-se que tothom compri els productes es construeix el consumisme: sempre voler més i millor és positiu, estar a la moda, adquirir béns i serveis. El consumisme fa comprar coses que realment no necessitem i que tenen una vida limitada per ser substituïts de tant en tant i incrementar els beneficis de les indústries. 

http://lomejordemiciudad.com/
contenido/blog/2013/08/el-consumismo-y-sus-efectos/
Avui, el consumisme impregna la societat moderna i s'ha integrat a festes populars com el Nadal, on es compren regals i es menja i beu sense moderació. Després, però, per penediment, anem al gimnàs o comprem productes dietètics, alimentant-ne també els respectius negocis. L'ètica del capitalisme és doble: els rics han d'invertir en la producció per obtenir més beneficis; els pobres han de comprar més i més productes. 

El cristianisme o el confucionisme o el budisme prometen el paradís si cultives la caritat, l'egoisme, la compassió. La nova ètica consumista que proposa el capitalisme promet el paradís a la Terra si els rics fan més productes i "la massa" els comprem. 

dimecres, 13 de novembre del 2013

Videojocs i aprenentatge_5. Jocs i contingut

Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera "Video Games & Learning" (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta cinquena setmana del curs. En total, dura 6 setmanes, és en anglès i es recomana dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals. Vols veure el resum del curs?

Aquesta cinquena part del curs ens presenta el contingut com a valor intrínsec del joc. Durant aquesta setmana, Squire, Steinkuehler, Jeremiah McCall, Mathew Berland i Crystle Martin posaran de rellevància: alfabetisme, estudis socials i ciència computacional. Ens explicaran els resultats d'anys d'investigació en aquestes àrees dins el context dels videojocs. 

Com a exercici, se'ns proposa fer un test al nostre joc favorit, disseccionant-lo en nivell de lectura, complexitat lèxica i vocabulari acadèmic

A la primera intervenció, com és habitual, se'ns fa una valoració de la setmana anterior i una introducció a la setmana en curs. A més, Kurt Squire ens parla de com els videojocs sempre comprenen l'aprenentatge d'algun contingut, d'alguna matèria determinada. I és per això que el contingut del joc determinarà l'aprenentatge de l'usuari. 

Ens parlar d'un capítol del llibre escrit amb la Constance Steinkuehler "The Cambridge Handbook of Learning Sciences":



En els pròxims vídeos, Constance Steinkuehler ens parla de com els videojocs ajuden en les pràctiques d'alfabetització. Comenta que per jugar a un joc amb èxit es requereix enormes quantitats d'informació en relació al funcionament, trucs, etc. 

Per això, al tenir que llegir manuals d'instruccions, per exemple, els jocs ajuden a l'alfabetització, ja que sense llegir, no pots jugar. Ens parla també de la riquesa lèxica de les abreviatures i dels entorns virtuals que el joc alimenta, amb fenòmens com blogs, manuals, fans de fans, investigacions sobre algoritmes que fer trampes...

En una mena de nou folklore tecnocultural, els jocs permeten la interacció entre milions de persones de qualsevol racó del món. 


5 - 2 - Literacy- Constellation of Literacy Practices (Steinkuehler) from rita barrachina on Vimeo.

Se'ns parla també de la qualitat dels textos

Sobre aquest tema, Steinkuehler va fer una investigació gràcies a la Fundació McArthur estudiant el nivell de lectura, la complexitat lèxica i la quantitat de vocabulari acadèmic. I les conclusions són contundents: els videojocs ajuden a l'alfabetització


 

El problema, però, és que a les escoles l'aprenentatge és estàndard i, a certa edat, simplement, has de saber certes coses. Hi ha unes expectatives i els nens es frustren. 

Crec que, d'acord amb les conclusions dels estudis, potser hauríem de deixar parlar una mica les criatures. I dedicar-nos a "guiar" més que "ensenyar". 

 


Ara bé...per què si són bons llegint, els nens que juguen no són bons llegint a l'escola? 

En aquesta quarta intervenció se'ns contraposa la lectura de l'escola amb la lectura als jocs. Primer de tot, es remarca el fet que, sobretot, són els nens -i no les nenes- les que tenen més problemes a l'escola. I en resum, les causes són motivacionals

Resulta que van fer un experiment amb 25 nens (no nenes). A alguns els van donar a llegir uns textos però a d'altres, els van deixar escollir els textos que volien llegirEl videojoc desenvolupa la sociabilització: els jugadors parlen entre ells, escriuen i llegeixen, resolen dubtes, s'ajuden, s'alien. 

Si competeixen, han de demostrar més habilitats que el rival i, per tant, han de conèixer millor el joc, saber-ne trucs. Però, sobretot, reflexionar sobre el joc i les seves mecàniques

 


Aquí, Kurt Squire, investigador i també professor del curs, ens introdueix a un joc Civilization i l'emmarca dins el context dels estudis socials:


5 - 6 - Social Studies (Squire) from rita barrachina on Vimeo.

El setè vídeo és protagonitzat per Jeremiah McCall, professor, investigador, consultor i autor. McCall ens parla del concepte "Gaming the Past". 

Especialitzat en simulació i jocs educatius, ens explica que els jocs de simulació, en certa manera, representen el passat, la història i tenen a veure amb la resolució de problemes




Contance Steinkuehler ens parla de raonament científic. Ens explica que hi ha persones que queden per vacances amb l'objectiu de trobar maneres de fer trampes o, simplement,  per parlar d'un joc en qüestió.

Apunta que el 86% del temps que inverteixen els jugadors en "xerrar" del joc és invertit per resoldre problemes. Un 1% a demostrar matemàticament alguna cosa.



5 - 8 - Scientific Reasoning (Steinkuehler) from rita barrachina on Vimeo.

Mathew Berland fa recerca sobre ciència computacional i videojocs. Indica que l'estudi dels videojugadors permet emmagatzemar grans quantitats d'informació que es codifiquen en clics. Per contra, els jocs tradicionals, tot i que segueixen gairebé les mateixes mecàniques, són més difícils de quantificar i, per tant, d'estudiar. 



Crystle Martin ens parla d'eficiència i efectivitat i de com els jocs acumulen tones d'informació rellevant per l'alfabetització:




Per últim, com ja és habitual, dues intervencions de James Paul Gee introduïnt els seus principis. Un d'ells és el de la informació "just in time" i "sota comanda", és a dir, que no cal carregar la gent d'infomació perquè l'oblidaran i l'aprentatge no serà efectiu. 

La qüestió és el que el ritme d'aprenentatge emuli un videojoc, de manera que s'aprengui per nivells i construïnt sobre el que es va aprenent



L'altre principi que presenta aquesta setmana Gee és l'anomenat "Systems Thinking", és a dir, que el món és un sistema complex on s'ha de solucionar problemes. I que s'ha de dosificar bé la informació establint un sistema de regles basades en les decisions que es prenen. 

Al cap i a la fi, es tracta de saber resoldre problemes i no dels problemes en si, que poden ser de múltiples naturaleses. 




Material addicional

Steinkuehler, C. & Squire, K. (in press). Videogames and Learning

Infografia. Gaming in the Classroom

Infografia. How Video Games are Changing Education


Exercici 5 

L'exercici d'aquesta setmana consisteix en agafar 300 paraules d'un text relacionat amb un joc que juguem...Com ja he anunciat en altres ocasions, no jugo a videojocs tot i que m'interessen les mecàniques dels jocs, interactius o no. Com un joc que m'agrada molt són els escacs, he agafat un text en anglès que parlés de les regles del joc. 

Chess is played on a square board of eight rows (called ranks and denoted with numbers 1 to 8) and eight columns (called files and denoted with letters a to h) of squares. The colors of the sixty-four squares alternate between light and dark, and are referred to as "light squares" and "dark squares". The chessboard is placed so that each player has a white square in the near right hand corner, and the pieces are set out as shown in the diagram, with each queen on a square that matches its color.
Each player begins the game with sixteen pieces: each player's pieces comprise one king, one queen, two rooks, two bishops, two knights and eight pawns. One player, referred to as White, controls the white pieces and the other player, Black, controls the black pieces; White is always the first player to move. The colors are chosen either by a friendly agreement, by a game of chance or by a tournament director. The players alternate moving one piece at a time (with the exception of castling, when two pieces are moved at the same time). Pieces are moved to either an unoccupied square, or one occupied by an opponent's piece, capturing it and removing it from play. With one exception (en passant), all pieces capture opponent's pieces by moving to the square that the opponent's piece occupies.
When a king is under direct attack by one (or possibly two) of the opponent's pieces, the player is said to be in check. When in check, only moves that remove the king from attack are permitted. The player must not make any move that would place his king in check. The object of the game is to checkmate the opponent; this occurs when the opponent's king is in check, and there are no moves that remove the king from attack.
Un cop sel·leccionat, se li han de buscar les paraules clau que relacionen el text amb el seu nivell de dificultat. A l'adreça: http://www.lextutor.ca/vp/eng/ es pot posar el tros de text sel·leccionat i et compta les paraules a buscar i s'han d'anotar els percentatges: K1, K2 i AWL (Paraules acadèmiques). El resultat del text que sel·leccionat, ha estat aquest: 

K1 86.17%
K2 2.89%
AWL 3.86%


El següent pas és agafar el text de nou i buscar-ne el nivell acadèmic. Per fer-ho, fiquem el nostre text al quadre que trobem a http://www.readabilityformulas.com/free-fry-graph-test.php

De les dades que ens dóna, hem de mirar el gràfic de Fry Graph. En el meu cas, la gràfica és la següent:


Conclusió? 

El text que he triat -que introdueix a les regles del joc dels escacs- és de grau 9 al sistema educatiu americà. Com jo no sé exactament com funciona, ho he mirat així per sobre i sembla que a grau 9 s'hi posa als alumnes de 14-15 anys. I és curiós perquè jo a l'escola (pública) vaig aprendre a jugar als escacs a 6è d'EGB. I si la memòria no em falla, tenia uns 11 anys. No sé què deu passar...els nens canvien molt d'11 a 14 anys...Nosaltres anàvem endavant o els americans van enrera? Equival realment el grau a les edats? 

Per concloure més personalment aquesta penúltima setmana de curs, un homenatge als escacs, al cinema i al meu professor d'EGB. La cançó és de Blockhead i es titula Insomniac Olympics: 

Aprendí a jugar a ajedrez en el colegio cuando tenía 11 años. Gracias a Don Juan, mi profesor de Lengua Española, aprendí sobre ese hermoso arte de la guerra, sobre el desgarro literario del romanticismo español y sobre la precisión de las palabras. En el ajedrez, como en la vida, más se aprende cuanto más se pierde. Y aunque suene a paradoja, es el triunfo de la derrota.


El cine y yo: Ajedrez from rita barrachina on Vimeo.