4.7 Una breu història de la humanitat_La fi de l'Homo sapiens

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta setena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

Amb aquesta última lliçó es conclou el curs, que en total, ha durat 17 setmanes i ha estat un delit. 

4.7. LA FI DE L'HOMO SAPIENS. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

UN NOU SAPIENS?

Segons s'apunta, tot i que avui el món és diferent al de fa 10 000 anys, seguim explorant el món de la mateixa manera. Però lentament aconteixen canvis i sembla que s'anuncia la fi dels homo sapiens en benefici d'una altra tipus d'homínid amb unes altres capacitats físiques i mentals. 

http://www.deviantec.com/2011/07/15/la-evolucion-del-hombre-humor/10-parodia-evolucion-hombre/

L'enginyeria biològica intervé amb drogues i gens que modifiquen les capacitats o necessitats d'un organisme. Fa milers d'anys que es castra els bous per amansar-los i poder-los manipular millor. I això també és manipulació genètica. Però la ciència moderna dóna possibilitats increíbles: com canviar el sexe d'una persona, curar malalties o prevenir-les, implantar òrgans faltants, millorar capacitats físiques i cognitives...

De fet, existeixen orelles biòniques que milloren les capacitats auditives; braços i cames biònics reemplacen extremitats perdudes en accidents. En aquest sentit, ja som éssers susceptibles de ser biònics. Aquests tipus d'elements poden reemplaçar-se, actualitzar-se, operar-se separadament. En els últims experiments, que han causat gran furor entre la comunitat cièntífica, s'ha demostrat que, implantant electrodes al cervell, podem creure pròpies parts biòniques que poden situar-se a llargues distàncies i que no pertanyen al nostre cos físic. 

Es va entrenar a uns rhesus: amb una mà es podien rascar el cap, amb l'altre l'esquena i amb un tercer braç biònic -la presència del qual s'assimilava per electrodes-, podia robar un plàtan. En un altre experiment, aquest del 2008, un altre rhesus va moure unes cames biòniques des dels electrodes implantats al seu cervell. A la CNN parlen d'avatars controlats per la ment. Al febrer de 2013 es va aprovar el primer ull biònic per a invidents. De fet, ja existeix el primer home biònic: es diu Frank en honor al personatge de Mary Shelley. 

Segons el professor, la nostra espècie desapareixerà perquè estem millorant-nos i serem molt i molt diferents del que ara som, esdevenint una nova classe de sapiens més conscient, més intel·ligent, amb més capacitats físiques i cognitives, envoltats de robots i tot tipus de tecnologia. 

A més de l'enginyeria genètica podem fer servir la enginyeria dels ciborgs: combinant parts orgàniques amb parts inorgàniques. De fet, ja som una mica ciborgs: portem ulleres i marcapasos, per exemple. Un altre mètode, seria la enginyeria inorgànica, com la robòtica. Google, per exemple, es dedicarà a fabricar robots. 

http://www.elandroidelibre.com/2013/03/la-prohibicion-de-google-glass-en-un-bar-de-seattle-condenadas-antes-de-nacer.html

També existeix The Blue Brain Project, on es vol reproduir un cervell humà en una computadora. A l'abril d'aquest any 2013, la Unió Europea ha donat 1 bilió d'euros per finançar el projecte. 

Si això realment passa, si canviem tant com per ser una nova manera de sapiens, com seran els nostres governs o societats? Certament, les tecnologies computacionals assimilades per la societat, canvien les maneres de pensar, les lleis, els comportaments. I les societats canvien en funció de la seva tecnologia. 

Avui, per exemple, un doctor pot predir si tens uns riscs sanitaris, si ets propens genèticament a tenir el colesterol alt o càncer de fetge. Sabent això, podem prevenir certes malalties. Però també podria esdevenir una discriminació genètica, que algú sigui agafat per una feina en funció del seu ADN, per exemple. No seria cap bogeria, sinó una altra forma de discriminació. Ho il·lustra molt bé la pel·lícula GATTACA (lletres amb les quals es configura l'ADN: Guanina, Tiamina, Citosina, Adenina).

I s'apunta a la singularitat, on el nostre món i nosaltres, les nostres passions i desitjos, es tornen irrellevants. És un terme de la física i descriu, per exemple, el Big Bang, un moment abans del qual, res no existia. Però que hi havia abans del Big Bang? És inútil intentar imaginar-ho perquè no disposem de coneixement suficient per saber-ho. 

El que sí sabem és que res sabem però que s'ha de reflexionar sobre el què volem esdevenir. A aquesta pregunta se l'anomena "The  Human Enhancement Question" i es planteja de nou la naturalesa humana, de quina manera volem millorar-la. Però acostumen a descriure a través de la negació, i per això, més que pensar què volem ser, pensem en què està prohibit. Què implica èticament trastejar amb gens, animals, cervells i computadores...D'altra banda, no es pot prohibir segons què si es vol continuar amb la investigació científica. I la ciència i l'ètica sempre entren en conflicte.

Per resoldre aquests conflictes ètics, hem de pensar i repensar què volem esdevenir realment, quina és la nostra visió d'un humà superior, d'una altra espècie.  

Per acabar el curs, el professor insisteix en el fet que, tot el que hem anat tractant al llarg del curs, no és la veritat absoluta sinó una invitació a descobrir la història per nosaltres mateixos, a conèixe'ns millor des de dins, a plantejar-nos les nostres vides, el nostre futur, a reflexionar sobre nosaltres, sobre l'individu, sobre la comunitat, sobre la interacció, la comunicació, les idees imaginàries amb les que construïm el món. 

Un curs excel·lent que jo recomanaria a partir de l'edat d'11 anys. 

4.6 Una breu història de la humanitat_I foren feliços i menjaren anissos...

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta sisena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

4.6. I FOREN FELIÇOS I MENJAREN ANISSOS. Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

PODER I FELICITAT

De què han servit aquests anys de canvi? Som realment més feliços que els nostres ancestres? Anteriorment, ja vam veure que el fet de passar de caçadors i recol·lectors a societats agrícoles van incrementar el poder del col·lectiu sapiens però va fer individus més infeliços, amb dietes més pobres i exposats a més malalties. El problema és que associem el poder a la felicitat, però no necessàriament essent més poderosos som més feliços. 

http://hazmerca.com/2011/04/19/maslow-la-piramide-de-la-era-2-0/

Es tendeix a fer aquest tipus d'associació però, alguns crítics diuen que, en general, el poder corromp i les societats més poderoses es tornen corruptes quan aconsegueixen el poder. De fet, el canvi a l'era agrícola i, més tard, a la industrial, ha estat un canvi que ha comportat l'evolució de les societats però, a nivell individual, no som més feliços perquè estem desnaturalitzats i els sistemes on vivim són artificiosos, amb el que no cobreixen les reals necessitats dels éssers humans. Certament, la vida és més confortable: vivim millor que els nostres ancestres. Però no som més feliços. 

Altres crítics, però, diuen que des de la revolució industrial, el progrés és proporcional a la felicitat i sí som més feliços que els nostres ancestres. Derivem la felicitat en aspectes com la salut, la dieta, la riquesa. Si millorem o incrementem aquests aspectes, si tenim més riquesa, per exemple, hauríem de ser més feliços. La vida demostra que no sempre és així. 

També anys de pensament conclouen que la nostra felicitat més profunda depèn d'aspectes ètics, espirituals i socials. I no tant d'aspectes materials. Però els aspectes materials s'han incrementat, realment les condicions de vida d'una persona europea de classe mitja són millors que fa 100 anys però les necessitats més profundes no han estat cobertes per aquesta felicitat material. 

http://www.institutodelafelicidadcoca-cola.cl/estudios.html

MESURAR LA FELICITAT

S'entén per felicitat un estat de satisfacció interna amb la pròpia existència. I si és intern, com es mesura? Amb qüestionaris que preparen els investigadors. Si donem els qüestionaris a persones que tenen ingressos diferents, els que tenen els ingressos més alts, seran els que normalment, més satisfets estiguin amb les seves vides, ja que tenen menys carències materials. I així, s'estableix la correlació entre riquesa i felicitat. A més diners guanyats, més felicitat. 

Correlacions així poden aportar dades sobre si són més feliços els casats o els solters, però sempre seran estudis mutilats. 

Els científics revelen que la felicitat depèn de la correlació entre les expectacions i les condicions, és a dir, que no ets feliç per una situació objectiva sinó perquè les teves expectatives estan acomplertes. 

Si vols comprar-te un carro de cavalls, estalvies i te'l compres, estaràs satisfet. En canvi, però, si volies comprar-te un Ferrari i només has pogut comprar-te un dos cavalls, estaràs insatisfet i percebràs la infelicitat. 

Cert que a l'Edat Mitja una persona de classe mitja no tenia tantes coses ni vivia tan confortablement com ho fem nosaltres avui dia però això no vol dir que sigués més infeliç que nosaltres. També les seves expectatives eren menors i la distància entre l'expectació i la condició era més curta. Nosaltres potser som més ambiciosos i per això no estem mai satisfets. 

http://www.doctorweb.org/noticias
/cuatro-de-cada-cinco-hombres-estan-descontentos-
con-su-aspecto-fisico

En l'aspecte físic ens sentim menys satisfets que els nostres ancestres. Antigament, en un poble de 5000 persones, un es comparava amb la resta dels seus iguals i es podia sentir més satisfet. Avui, un adolescent no se sent mai prou satisfet amb el seu aspecte físic perquè es compara amb atletes, models o actors, i no pas amb la resta dels companys de classe, per exemple. Les nostres expectatives físiques són més altes i costen més de satisfer. 

Així, doncs, la felicitat és qüestió d'expectatives i, aquestes, es donen sota unes condicions. La distància entre expectatives i condicions determinarà la nostra satifacció interna o felicitat.

A la novel·la de Huxley "Un món feliç", de 1932, no hi ha guerres ni manifestacions. Tothom és feliç perquè té les necessitats cobertes per una droga anomenada SOMA. Però més que satisfacció, un món farcit d'aquesta felicitat rutinària fa que sentim rebuig. Per què? 

LA NATURALESA DE LA FELICITAT

A la novel·la de Huxley tothom pren drogues, la gent està manipulada però se sent feliç, satisfet. Però percebem la seva felicitat com pura satisfacció del plaer. Però el plaer no és felicitat. Deia Salinger que la felicitat és un sòlid i l'alegria un líquid. Són moments de satisfacció però no duren perquè la felicitat és més que plaer. La Isla, és la novel·la que Huxley escriu com a contrapunt de Un mundo feliz. La pel·lícula és una adaptació del llibre. 

http://www.labutaca.net/lasmejorespeliculas/las-mejores-peliculas-de-ciencia-ficcion-scifi/

D'altra banda, un fet curiós és que la majoria de dones, segons els estudis, diuen que la seva màxima font de felicitat són els seus fills. Tot i així, també prefereixen ser a la feina que batallar amb les criatures pel bany o fer-els-hi els àpats o canviar bolquers. Com pot ser doncs la font de la seva felicitat una cosa que implica fer altres coses que no agraden?

La felicitat també depèn del significat que donem a les coses que fem o tenim. Si tenen significat per nosaltres, tot i que costi aconseguir-les, ens satisfaran. Necessitem donar sentit a les nostres vides i a les coses que fem. Però, d'altra banda, som insignificants. Sabem que si demà explota el planeta amb tots a dins, l'Univers seguirà amb els seus afers, immutable. Aquesta petitor, aquesta buidor de propòsit o de significat còsmic és la que omplen ideologies i religions.

http://www.cinedirecto.net/2012/11/
monty-python-el-sentido-de-la-vida-1983/

Si la clau de la felicitat és donar sentit a les nostres vides, hem de sincronitzar les nostres ilusions de significat amb les dels demés. Podem trobar un sentit a les nostres vides si ens sentim part de la nostra comunitat, si ens hi sentim útils i recompensats. Però aquesta conclusió ens porta a pensar que no podem ser feliços sense els demés i que la nostra felicitat realment depèn dels altres. 

Una altra visió de la felicitat és la dels budistes. Aquesta religió, més vessada a la reflexió i a l'absència del plaer, és la que més ha tractat el tema de la felicitat. 

És per això que, en els últims anys, la comunitat científica occidental s'ha apropat als conceptes budistes per a buscar respostes sobre la felicitat i el sofriment. 

Les religions majoritàries, teístes, revelen l'existència d'un Déu omnipresent i omnipotent. Si derivem la nostra pròpia existència a l'existència d'un Déu, pensarem què vol aquest Déu de mi. El budisme va més enllà i no deriva les responsabilitats pròpies a cap deïtat sinó que interroga la pròpia consciència. Sabem que el món és ple de sofriment. La qüestió és aprendre de la naturalesa del sofriment i intentar deslliurar-nos-en per disfrutar de la felicitat. 

Segons el budisme, el problema radica en que associem la felicitat a estats transitoris de satisfacció, als plaers físics i estètics. Tota incomoditat, tot allò que ens fa patir esdevé contrari a la felicitat, que es veuria també com una absència de dolor o sofriment. Com es tracta de subjectivitat, donem summa importància a allò que sentim i intentem perseguir plaers i eludir dolors. 

http://periodicobuenasnoticias.blogspot.com.es/2012/03/felicidad.html

Però els nostres sentiments són canviants: em puc sentir bé en un moment donat però que passi alguna cosa i em posi de mal humor. Som un còctel hormonal que depèn dels estímuls del seu entorn. I justament aquesta busca d'estímuls plaents per eludir el dolor és que ens debilita i ens fa infeliços: donem massa importància als nostres propis sentiments, que resulten efímers i canviants. I així, vivim eternament insatisfets. 

Però un no s'allibera realment del sofriment fins que no entén la naturalesa mutable dels sentiments humans. Per això la meditació demostra tan bons resultats. Meditant, posem en contacte directe el nostre cos i la nostra ment i aconseguir deixar de pensar en els nostres desitjos i sentiments. El cos i la ment es relaxen i ens sentim satisfets. I esdevé la serenitat i la felicitat. 

Aquí els Tears For Fears, grup New Age, i el seu clip Sowing The Seeds of Love (sembrant les llavors de l'amor)



El moviment New Age que va començar als anys 60 va capgirar aquesta concepció budista i la va fer mutar. La felicitat, segons aquest moviment, no és al món exterior sinó a l'interior i hem de tenir presents els nostres sentiments i desitjos. No ens hem de preocupar tant del nostre estatus o de la nostra bellesa, impera un neohumanisme llibertari que enalteix els sentiments. Aquesta tergiversació fa impossible i contradictòria la voluntat del budisme de derogar els nostres propis sentiments perquè, en realitat, els sublima. 

Avui, però, entenem la naturalesa mutant dels nostres sentiments, sabem que no són fiables, que ens enganyen, que som predibles però a l'hora irracionals. I tot per supervivència, perquè encara som cervells prehistòrics que ens adaptem molt bé els nostres cossos a les tecnologies imperants. 

I què ens espera als éssers humans? Quin pot ser el nostre futur? Ho veurem a l'última lliçó del curs. 

4.5 Una breu història de la humanitat_Una revolució permanent

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta cinquena part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

4.5. UNA REVOLUCIÓ PERMANENT. Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

SAPIENS: NATURA I TEMPS 

http://www.cuantarazon.com/602683/evolucion

Es calcula que els 7 bilions d'humans que poblem el planeta pesem uns 300 milions de tones; els animals domèstics pesen uns 700 milions de tones; els animals en estat salvatge, tot i que no se sap exactament, es calcula que pesen menys de 100 milions de tones. Menys d'un 10% dels animals existents al món són animals salvatges. 

D'un cantó, cada cop tenim més capacitat d'explorar recursos gràcies a la ciència, però de l'altre cantó, les nostres accions amenacen l'ecosistema. Usem la ciència per manipular la natura i això pot encara comportar més desastres futurs. 

Però més que de destrucció de la natura, parlem de canvi i de com ens adaptem a les adversitats. La Natura no és destruïda sinó canviada. Fa 65 milions d'anys un meteorit va extinguir els dinosaures provocant un canvi profund en l'ecosistema, permetent l'existència dels mamífers. Aquesta destrucció, doncs, és bona si ho mirem des del punt de vista que, sense ella, nosaltres potser no existiriem...

L'homo sapiens no ha parat d'incrementar la població des de la revolució industrial: al 1700 hi havia al planeta uns 700 milions de persones, al 1900 uns 1,5 bilions i al 2013 som uns 7 bilions.  I cada cop depenem menys de les forces de la naturalesa: ens concentrem en nuclis urbans sòlids que minimitzen els desastres naturals; tendim a modificar els horaris gràcies a l'electricitat i, en general, estem més desconnectats que mai de l'essència de la naturalesa i per això hem tendit a preocupar-nos-en menys.

http://educacionambientalepsalle.blogspot.com.es/

La revolució industrial va comportar canvis en el sistema de producció i, a l'hora, juntament amb aquesta nova mentalitat consumista, va comportar canvis a nivell social i ecològic. El consumisme aposta pel confort, per la novetat, modifica la natura i els comportaments humans. 

Per exemple, l'agricultura tradicional segueix el ritme de la natura: tot té el seu temps. Però amb la revolució industrial, s'alteren els ritmes de la natura i es modifiquen les característiques genètiques dels aliments. Això permet que les adversitats climatològiques no facin minvar les reserves. 

Abans s'havia d'observar la natura: hi havia la nit i el dia, els moviments del sol i el pas de les estacions. Avui, hem modificat els cicles naturals per al nostre benefici però aquest canvi també ha influït en les nostres rutines. En l'agricultura tradicional cada temporada té les seves tasques però en l'agricultura industrial, els ritmes orgànics de la natura s'alteren i aconteix un canvi en la percepció dels cicles naturals. 

http://www.jardineria.pro/varios/labores/calendarios-agricolas/#.UsFbxPTuKgg

Antigament, els pagesos buscaven en la natura el pas de les estacions, l'escalfor del sol. Hi havia temporades però no hores ni anys. Amb l'explotació de l'agricultura industrial també va haver-hi, doncs, un canvi en la percepció i la manipulació del temps. I va néixer aquest "timing" frenètic que caracteritza les societats industrials occidentals i que tant difereix d'altres cultures tradicionalment nòmades o agrícoles. 

Els canvis en la producció també són notoris: abans de la revolució industrial, posem per exemple un sabater, produïa la sabata sencera, en totes les seves etapes i era més autònom. Però amb la revolució industrial, en una fàbrica de sabates, cada operari fa una part de la sabata i, per tant, un obrer és més dependent d'un altre i perd autonomia perquè no controla tot el procés de producció. En conseqüència, alentir-se en el temps d'execució de la tasca per part d'un obrer pot dificultar la tasca dels altres obrers. És un treball en cadena que depèn d'un "timing" determinat: tothom entra a la fàbrica al mateix temps, tothom dina a la mateixa hora, tothom surt de la feina quan toca la senyal. 

http://tend-uclm.blogspot.com.es/2012/12/practica-1-transformaciones-del-sxix.html

Si pensem, per exemple, en els itineraris acadèmics, es divideixen per anys de carrera i hores d'aprenentatge obligatòries. A les escoles, es produeix coneixement, així que es disposen els alumnes com a les fàbriques i se'ls predisposa a aquest ritme de producció industrial on s'ha d'aprendre tal cosa a tal edat i sinó, no ets vàlid. La industrialització comporta la uniformitat, la mirada única i obedient; formar part de la cadena i acomplir les nostres funcions per a no entorpir el procés. 

La revolució industrial ha modificat la organització social del temps: s'han de seguir uns horaris per a garantir el procés de producció industrial. Aquests horaris han modificat el comportament de les societats de manera que, tots els altres aspectes de la vida quotidiana han quedat impregnats d'aquest ritme marcat per les hores i els anys que promulga la producció industrial. 

El primer horari de transport públic va aparèixer a Anglaterra al 1784 i va ser dissenyat per precisar un servei de carruatges de cavalls que, com els trens moderns, connectaven les ciutats. Al 1874, les companyies angleses de trens van establir uns primers horaris per a la freqüència de pas dels trens. S'acordava un horari basat en el temps marcat per la línia imaginària que passa per l'observatori de Greenwich i que estableix el meridià que avui és considerat el zero i que, abans del domini anglès, passava per les Illes Canàries. 

http://www.apolo11.com/tictoc/fuso_horario_mundial.php

Al 1880 els anglesos van aconseguir una cosa increíble: la llei que posava el món sota l'esquema horari britànic, un horari que escapa als cicles naturals, un esquema artificial que va establir uns nous fusos horaris que regulen el ritme del món sencer. Es van sincronitzar totes les zones horàries del món i es va moure la línia imaginària del meridià zero per a posar-lo a Anglaterra. 

Les hores marcades, doncs, pel meridià de Greenwich diferien de les hores locals, com per exemple, altres ciutats com Manchester. Poc a poc, tothom va anar adquirint aquesta tendència rítmica del temps pautat per Greenwich i es va adoptar un itinerari de vida marcat per un model de producció industrial i, aviat, per un model de vida consumista que s'associa al progrés humà però que modela una societat uniforme, predictible i, per tant, controlable.

EL COL·LAPSE SOCIAL

Aquesta manipulació i control del temps a les vides humanes ha comportat el col·lapse del model de família tradicional i de les comunitats en general en benefici del model de producció industrial.

http://www.fotogramas.es/
Peliculas/Canino/Critica

La revolució agrícola va comportar l'unió de comunitats per organitzar-se però la revolució industrial, només en 200 anys, ha dividit les famílies i societats, que s'han atomitzat. Antigament, les famílies i les comunitats eren les que garantien la supervivència dels seus individus. Sinó treballaves al camp de la teva família, treballaves al del veí. Si estaves malalt, et cuidava la família o la comunitat. Si volies obrir un negoci, la família o comunitat t'ajudava i quan envellies, et cuidaven els fills. Era una mena d'economia de favors que sostenia la comunitat en base a unes creences comuns.

Després del model industrial, però, els individus depenen de l'Estat i els mercats, que passen a ser el proveïdors de seguretat i benestar. Es passa del camp a la ciutat, es treballa en fàbriques i s'esdevenen individus que, en cas de necessitat, esdevenen dependents de l'anomenat Estat del Benestar. Aquesta tendència desnaturalitza la comunitat i la família com a dador de seguretat i es deriven responsabilitats a l'Estat, posant a les seves mans el control de la ideologia dels individus i de la seva percepció de la llibertat. 

Els sentiments de comunitat, però, no desapareixen perquè els individus necessitem sentir-nos part d'algun grup o comunitat. Antigament, les comunitats eren íntimes, és a dir, persones que es coneixien de fa anys i de les que depenien les coses de la vida diària, la supervivència. Avui, però, tot i que no depèn la nostra supervivència, també sentim la necessitat de pertànyer a un grup. La nostra identificació dependrà ara de l'oferta dels mercats i de la posició que nosaltres ocupem en el cercle del consum: les tribus es defineixen pel que compren o consumeixen. 

http://blog.tralix.com/2012/02/27/puntos-para-una-integracion-exitosa/

Les societats s'han transformat molt en els últims anys i canvien constantment. Si hi ha alguna cosa que podem assegurar és que les societats es transformen, s'adapten, no podem negar el canvi. I és difícil definir una societat avui dia com ho seria el fet de voler veure el color real d'un camaleó. Any rera any, en els últims darrers anys, algún nou enginy o descobriment modifica les nostres vides i provoca canvis socials.

Tot i així, alguns pensen que sempre tot ha funcionat de la mateixa manera i que així seguirà funcionant. Molts pensen en un sistema hieràtic, inflexible, en un ordre fixe que no admet canvi. Però la realitat és que les societats evolucionen constantment, tot i que els canvis aconteixen lentament i, per a molts, són imperceptibles o s'adapten ràpidament a ells si es tracta de comoditats. I els integrem al nostre dia a dia i, poc a poc, com a resultat de la nostra pròpia evolució, cada dia es pensa més en una societat flexible i canviant i no pas en un sistema basat en un ordre immutable. 

Ningú creu avui que al 2050 les societats seran iguals a les d'avui, 2013: creiem en el canvi i en un futur millor. La història demostra, per exemple,  que la societat del segle XXI és la menys violenta comparada amb la resta de societats de la història humana coneguda. 

Sí que hi ha hagut moments revolucionaris en els últims 300 anys, com la Revolució Francesa o la Russa o la Lliberal però, normalment, els canvis se succeeixen mica en mica en el temps i són fruit de moltes passes precedents, com sol ser el cas de la ciència.

http://www.movilizatechile.cl/2013/04/revolucion-yo-revoluciones-columna-de-mauromura11/

SOBRE EL PODER I LA VIOLÈNCIA

Una cosa que demostra la macroestadística és que les societats es tornen menys violentes i que els Estats poden proveir seguretat als seus ciutadans. Les guerres són menys que a l'antiguitat. Tot i que segueixen causant morts, en una minoria de casos, el propi govern atempta contra els seus ciutadans: la policia, en un Estat democràtic i just, protegeix els seus ciutadans. 

Els Estats també s'han pacificat en els últims anys. Europa, per exemple, era un batibull i els països entraven en conflicte. Avui seria impensable una guerra entre Alemanya i Anglaterra. Però a Europa hi havia imperis que van declinar en Estats independents. Aquests, en pocs anys, s'han acabat unificant sota les estrelles de la Unió Europea. 

És curiós pensar en el cas de la Unió Soviètica. Els imperis mai han renunciat al seu poder sinó que lluiten fins a les últimes conseqüències. La URSS, però, va transferir el poder del seu imperi més pacíficament del que s'havia fet fins al moment. 

Una zona que tendeix a pensar-se que té una història violenta és Amèrica del Sud però en 130 ha passat per 3 guerres. L'última coneguda entre propis països, va ser la guerra entre Perú i Ecuador al 1941; abans d'aquesta, Bolívia i Paraguai entraven en conflicte del 1932 al 1933. Però l'anterior ja es remunta a 1884 quan Chile d'un cantó i Bolívia i Perú de l'altre, van declarar-se la guerra. 

http://www.animalpolitico.com/2013/04/desplazados/#axzz2oy247rX8

Relatiu als països àrabs, en els últims anys, només hi ha hagut un d'ells que n'ha envaït un altre: Iraq envaeix Kuwait al 1990. Entre països àrabs hi ha tensions a les fronteres, com per exemple, al 1970 entre Síria i Jordània. Però per a molts països, l'absència de guerra és la forma de pau. La nova manera de pensar en la pau, més que una absència de guerra, implica la impossibilitat d'una guerra. Seria com pensar que avui Brasil pensés en una invasió per part d'Argentina; o Espanya pensi en envair Portugal l'any que ve. I això, aquesta manera de pensar que el món es torna més i més pacífic. 

També passa perquè les armes es tornen més cares i, usar segons quina tecnologia com la bomba atòmica, assegura una ràpida extinció de la humanitat. Les guerres per territori o béns com matèries primeres es resolen amb l'adquisició d'aquestes possesions. Però el que fa ric un país no són els seus recursos naturals. Avui dia els països més pobres són els més rics en recursos naturals...

http://es.123rf.com/photo_18703420_diagrama-del-capital-humano.html

Els països més forts i més rics són aquells que asseguren el benestar dels seus ciutadans i garanteixen societats basades en el coneixement i en el capital humà dels seus ciutadans. Però el coneixement no es conquereix com una mina d'or o un camp de blat. M'ha fet especialment gràcia -encara ric ara- que el professor posés el següent exemple de la inviabilitat de la conquesta del coneixement: sabem que Califòrnia és un Estat molt ric. A Silicon Valley, per exemple, hi ha molta riquesa però aquesta radica en els enginyers de les companyies que tenen la seu a la Vall. No és una riquesa material és una riquesa de capital humà que no pot ser conquerida a l'antiga. 

Imaginem, però, que els xinesos decideixen envair Califòrnia per aconseguir el seu botí; i es planten amb avions i tancs a les platges de Califòrnia. La riquesa que ells voldrien aconseguir, és a dir, els enginyers, marxarien volant abans de ser conquerits i els xinesos es quedarien sense la riquesa a la que aspiraven...Així, doncs, presenta la inviabilitat de segons quines guerres i el minvar de la tendència a resoldre conflictes per les armes. 

Però no a tots el llocs del món la màxima riquesa és el coneixement, no a tot arreu es pensa en el capital humà com a major inversió de futur, com a una nova forma de riquesa. Les pitjors guerres que encara aconteixen al món són a causa d'una riquesa material, de recursos naturals: or, diamants, petroli...Però, en general, es tendeix a una societat més pacífica que apunta a una riquesa pròpia, immaterial, una riquesa del coneixement. 

4.4 Una breu història de la humanitat_La Revolució Industrial

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta quarta part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

4.4. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Aquest subtema o segona lliçó consta de 3 segments o vídeos. 

L'ENERGIA I ELS RECURSOS NATURALS

Perquè hi hagi creixement econòmic hi ha d'haver recursos naturals. Per això molta gent es pregunta què passarà si els recursos s'esgoten. De fet, però, la història demostra que ens adaptem i trobem maneres més eficients d'obtenir energia. Si abans es feia servir fusta i ferro, avui fem servir acer i titani. 

http://webs.bcp.org/sites/vcleary/ModernWorldHistoryTextbook/IndustrialRevolution/IREffects.html

En principi es feia servir la fusta, després el carbó i més tard, s'aprofita la força del vapor per moure pistons i construir tot tipus de maquinària. A partir dels anys vint del segle XVIII, els industrials anglesos posen les màquines a les seves fàbriques tèxtils per incrementar la producció. A l'hora, però, les màquines prenen el treball dels obrers i s'esdevenen problemes socials. Fins i tot es cremen fàbriques i hi ha vagues. Tot plegat és un avenç tecnològic però suposa desajustos socials. 

També, però, es comencen a construir els primers trens i les primeres vies ferrades que connecten ciutats i milloren el trànsit de mercaderies. Mica en mica, la tecnologia avança i es construeixen tot tipus de màquines de transport i per a la millora industrial: avions, cotxes, vaixells. També però la ciència avança: es manipula l'àtom per crear energia nuclear però aquesta també comporta els seus riscos. 

http://viajemosentren.com/2010/07/27/metropolitan-railway-en-londres-el-primer-tren-subterraneo/

Si bé el petroli s'usava a l'antiguitat per impermeabilitzar els vaixells, ningú hagués muntat una guerra per aconseguir-lo. Antigament, les guerres es feien pel territori, per les espècies, pels esclaus. Avui, per petroli. També l'electricitat era coneguda ja a l'antiguitat. Però era una cosa meravellosa, cosa de mags i científics. No es coneixia massa però, un cop coneguda, l'electricitat s'ha convertir en una cosa imprescindible per a la vida moderna. 

La revolució industrial es la revolució de l'energia. Simplement hem de saber com aprofitar l'energia que ja existeix al món. Només l'energia solar aporta 3 776 800 julis, que és l'unitat de mesura energètica. Les plantes acumulen 3 000 julis. L'energia que necessita el nostre món industrial és de 500 julis. La cosa doncs és que sí hi ha prou energia al món però hem d'aprendre a adaptar-la a les nostres necessitats. 

http://es.wikipedia.org/wiki/Julio_(unidad)

Controlant l'energia podem obtenir els materials que necessitem. Amb els anys anem explorant altres tipus de materials: el coure, el ferro, l'alumini...Primer són cars perquè costa extraure'ls però després esdeven més barats. 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fritz_Haber

Per exemple, l'alumini va esdevenir un material de luxe a principis del segle XIX, però a finals de segle es va descobrir la manera d'extraure alumini més barat i va esdevenir un material assequible. Napoleó se'n faria creus que emboliquem l'entrepà amb paper d'alumini.

D'altra banda, al 1908 el químic jueu alemany Fritz Haber descobreix com aconseguir ammonia fàcilment. Aquest material era imprescindible per crear explosius. De seguida es va invertir per usar la fòrmula de Haber i fabricar armament. Al 1918 va rebre el Premi Nobel de química. 

En el context de la revolució industrial, aquests avenços en la manipulació de l'energia i, conseqüentment, l'obtenció de materials, han suposat l'increment de la productivitat. 



LA PRODUCTIVITAT I EL CONSUMISME

El que va passar durant la revolució industrial va ser com el que va passar a la revolució agrícola: molts van viure pitjor, com els treballadors de les fàbriques, que vivien en condicions insalubres. Els treballadors esdevenen esclaus i part de la maquinària com les vaques lleteres o les gallines ponedores. No importa el sofriment sinó el benefici. 

En aquesta part de la lliçó ens endinsem al comportament dels mamífers i ocells. Sembla ser que més que necessitats com el menjar, tant per a nosaltres com per a les vaques o gallines, es important l'aprenentatge, el confort emocional...No són estudis de fa poc. Els psicòlegs evolucionistes ja van plantejar les necessitats emocionals d'alguns animals als anys 50. A partir de llavors, es comença a confeccionar un altre tipus d'educació i aprenentatge que té en compte el context emocional. 

http://stagevu.com/video/uauylnmucjii

Del camp a la ciutat. Molta gent emigra per treballar a les fàbriques: es produeix més però algú ha de comprar aquests productes. Per assegurar-se que tothom compri els productes es construeix el consumisme: sempre voler més i millor és positiu, estar a la moda, adquirir béns i serveis. El consumisme fa comprar coses que realment no necessitem i que tenen una vida limitada per ser substituïts de tant en tant i incrementar els beneficis de les indústries. 

http://lomejordemiciudad.com/
contenido/blog/2013/08/el-consumismo-y-sus-efectos/

Avui, el consumisme impregna la societat moderna i s'ha integrat a festes populars com el Nadal, on es compren regals i es menja i beu sense moderació. Després, però, per penediment, anem al gimnàs o comprem productes dietètics, alimentant-ne també els respectius negocis. L'ètica del capitalisme és doble: els rics han d'invertir en la producció per obtenir més beneficis; els pobres han de comprar més i més productes. 

El cristianisme o el confucionisme o el budisme prometen el paradís si cultives la caritat, l'egoisme, la compassió. La nova ètica consumista que proposa el capitalisme promet el paradís a la Terra si els rics fan més productes i "la massa" els comprem. 

4.3 Una breu història de la humanitat_La fe en el capitalisme

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta tercera part de l'últim gran tema principal: LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució cognitiva, la revolució agrícola i la unificació de la humanitat. El curs és en anglès. Veure el resum del curs. 

4.3. LA FE EN EL CAPITALISME Aquest subtema o segona lliçó consta de 4 segments o vídeos. 

Per entendre els vincles entre ciència, capitalisme i imperialisme europeu -que han teixit tota la història moderna de l'economia-, necessitem entendre què és el creixement. Aquest es presenta com la característica més destacada de la història de l'economia moderna. Es basa en que cada any produïm més que l'anterior i tenim més beneficis i diners cada any. 


ENTENDRE EL CREIXEMENT

Com funciona el creixement al sistema capitalista? Com es genera riquesa i per a qui?

La gent posa els seus estalvis al banc i d'aquesta manera, el banc té diners per fer de prestamista. Suposem que un constructor ric ingresa 1 milió d'euros al banc. Nosaltres, suposem que volem obrir un negoci, un forn de pa. Com no tenim els diners els demanem al banc i ens donen 1 milió d'euros per a construir el forn de pa. Per construir-lo, contractem un constructor -casualment al que ha posat el milió al banc-, li donem el milió pels honoraris i ell els torna a posar al banc. 


Quants diners té ara el constructor al seu compte bancari? Molt simple: 2 milions d'euros. I quants diners hi ha en realitat al banc? Només 1 milió, el que acaba de posar de nou el constructor: l'altre te l'ha donat a tu. 

Ara suposem, que dos mesos més tard, mentre es contrueix el forn, el constructor et diu que el cost s'incrementa en 1 milió més: vas al banc, demanes 1 milió més, li dones al constructor i ell ho diposita al banc de nou. Així que ara, el constructor, té 3 milions i el banc 1, perquè a tu te n'ha donat un total de 2. I el banc ho pot fer totes les vegades que vulgui. 

Segons la llei, els bancs poden prestar 10 dòlars per cada dòlar real que posseeixen. Si ingresses un dòlar, doncs, el banc pot prestar-ne 10. I d'on surten aquests altres 9? 

http://www.sergerente.net/diferencia-entre-creatividad-e-imaginacion/

Més del 90% dels diners del món no existeixen i no són realment als bancs. Si tothom anés al banc a demanar els seus diners, el banc entraria en fallida perquè no té tots els diners que diu als comptes corrents. 

El que realment permet prosperar i fer créixer als bancs i a l'economia capitalista en general és la nostra esperança en un futur imaginari. El que avala tots els diners del món és la confiança en el futur i en l'esperança que les nostres empreses prosperin. Per això el banc et dóna a tu el milió per a construir-te el forn de pa: espera que el negoci prosperi, que en treguis benefici i que li paguis els dos milions que t'ha prestat, mentre et cobra uns honoraris pel préstec. 

La creença en aquest futur imaginari és el que finança les despeses del present i per això creix tant ràpid. Fins a l'arribada d'aquest sistema econòmic costava construir negocis perquè la gent no tenia els diners per fer-ho. El capitalisme possibilita la construcció d'aquests negocis amb diners que no existeixen realment però formen part d'un sistema basat en la confiança de la prosperitat futura: el que anomenem crèdits. Et deixen els diners però els has de tornar amb interessos.

http://cetina20.blogspot.com.es/2011_08_01_archive.html

Ja vam parlar de diners a una lliçó anterior i vam veure com els diners són un sistema d'intercanvi que es basa en la confiança de l'equitat. Antigament, però, abans de l'Era Moderna, aquesta confiança es basava en coses que realment existien en el present. El crèdit, però, és una extensió dels sistema d'intercanvi, una versió més sofisticada, imaginària; i es basa també en la confiança, però de coses que realment no existeixen en el present i es projecten en el futur. 

Si el sistema de crèdit permet el creixement, per què no s'hi va pensar abans? Per què aquest sistema no es va començar a aplicar a l'antiguitat i no va ser fins a l'Era Moderna que es va començar a implantar? En realitat, hi ha documentació de crèdits des dels temps dels Sumeris, ara fa uns 5000 anys. La gent ja es prestava diners a l'època però no ho feien en grans quantitats perquè no es tenia la confiança en el futur que es té avui. Els antics no creien realment en el progrés, més aviat pensaven que "cualquier tiempo pasado fue mejor" i que el futur seria pitjor que el present.

Antigament, a més, es pensava que la riquesa era una i estàtica: un pastís a repartir que era el que era i no creixia ni decreixia. Es pot repartir el pastís i tallar-lo en peces, però no es torna més gros. Si el rei d'Anglaterra es tornava més ric era perquè havia robat al rei de França part de la seva riquesa. 

http://berbellin.wordpress.com/2009/10/11/a-proposito-del-camello-y-la-aguja/

Per això, moltes cultures consideraven que fer molts diners i tornar-se ric no era bo. Inclós Jesús, segons el text del Nou Testament, diu que és més fàcil enfilar un camell en una agulla que un ric entri al Regne de Déu. I per això, hi ha molta gent que encara no entén el sistema capitalista, perquè pensen que la riquesa és estàtica, com el pastís. I si tinc més riquesa, si tinc una porció  més d'aquest pastís, és perquè algú altre s'ha quedat sense una de les porcions. Si un es torna més ric és perquè un altre s'ha tornat més pobre. 

Per tant, abans de l'Era Moderna, no hi havia voluntat de prestar grans quantitats de diners per construir negocis futurs. El crèdit, doncs, és la diferència entre el tamany del pastís econòmic d'avui i el tamany del pastís econòmic de demà. Si el pastís és el mateix...per què donar crèdits? Antigament, doncs, es donaven pocs crèdits, a curt terme, de poca quantitat i gran interés. I per això era difícil muntar negocis. De retruc, al ser dificil, poc es creia en el progrés, en el futur i la prosperitat. I si no es creia en el futur, en el creixement, no hi podia haver creixement ni prosperitat.   

Com, doncs, es va canviar d'actitud? Com es va començar a creure en el futur i a confiançar en el creixement i el progrés? Com es van començar a donar crèdits?

http://suicidioportarjeta.blogspot.com.es/2012/02/introduccion-quiero-compartir-con-el.html

CIÈNCIA I PROGRÉS

Amb l'arribada de la Revolució científica es van començar a gestar aquesta idea de progrés i de confiança que el futur serà millor que el present. Veiem anteriorment com, a partir de la Revolució científica, es comença a admetre la pròpia ignorància i es començar a invertir en investigar i millorar els coneixements sobre coses que realment no coneixem: terres per descobrir, recursos naturals, etc. 

Aquesta primigènia idea de progrès científic i creença en un futur millor de seguida es va traduir en termes econòmics i els oportunistes van veure una manera de fer-se més i més rics, veient que el pastís econòmic no era un i estàtic sinó que es podia fer créixer. I si el pastís creix, més gent pot tenir més béns o millor qualitat de vida. Ara ja no es tornava un ric perquè havia robat a un altre. 

Poc a poc, doncs, es va començar a creure en el futur i el progrés i es va començar a pensar que es creixia i es prosperava. De retruc, es van començar a donar crèdits i, avui dia, aquesta creença en un futur millor  i la confiança en una idea de negoci són els factors que permetin donar un crèdit. Si a un li va bé el negoci, el negoci creix i un es torna més ric. Per créixer més i fer-se més ric, pot emplear més treballadors per a produir més, vendre més i obtenir més beneficis. 

http://encontrarte.aporrea.org/121/de-interes/a11602.html

UNA NOVA ECONOMIA: ADAM SMITH

Aquest sistema, però, ha tingut conseqüències dramàtiques i ha desencadenat crítiques ètiques i polítiques. Al 1776, l'economista escocès Adam Smith, publicava el llibre "La riquesa de les nacions", un dels llibres més importants de la història de l'economia. 

La premisa revolucionària del llibre d'Smith és que si algú obté beneficis de les seves activitats, suposem un forn de pa, invertirà els beneficis en la millora i ampliació del seu negoci per a generar més riquesa i viure millor. Per tant, emplearà, per exemple, ampliar la infraestructura del forn per a produir més pa i emplear més dependentes per a vendre'n més. 

http://lacienciaysusdemonios.com
/2010/02/20/%C2%BFaltruismo-o-egoismo-genetico/

Se'n deriva, doncs, que l'egoisme és altruisme: si ets més ric és millor per tothom, per a tu i per als demés. Smith canvia radicalment la percepció del pastís estàtic. Ja no es tracta que tu ets ric perquè un altre ha deixat de ser-ho sinó un sistema on els meus beneficis són també els teus. Si sóc pobre no puc comprar els teus productes perquè no tinc diners, però si sóc ric, puc comprar-te els productes i, fins i tot, ajudar-te a construir o ampliar el teu negoci. Per tant, Smith nega la contradicció entre riquesa i moral. Segons Adam Smith, els rics són els benevolents que beneficien i possibiliten el progrés de la humanitat. 

Neix un nou codi: els beneficis han de ser reinvertits en la producció per fer-la créixer, cosa que produeix més beneficis. I així, en aquesta visió del creixement del sistema capitalista, es produeix riquesa per a tots. Antigament, com es tenia aquesta idea de progrés ni de creixement, quan els rics obtenien diners els gastaven en tornejos, en castells, en caritat, però no invertien en producció, és a dir, no es posaven diners per invertir i fer més diners. 

Si antigament els rics gastaven els seus diners, els rics moderns intenten invertir els seus diners en allò que els doni encara més diners: en borsa, adquirir immobles o invertir en una start-up.

http://jovenesdehonianos.
blogspot.com.es/2012/10/
cuento-ricos-y-pobres.html

El capitalisme és més que un sistema econòmic i es converteix en una mena d'ideologia semblant a la religiosa. No se sol invertir en projectes que no presenten possibilitats clares de creixement econòmic. No es pot entendre la revolució científica sense entendre el creixement al capitalisme; tampoc, però, es pot entendre la naturalesa del sistema capitalista si no s'entén la revolució científica i la idea de progrés. 

En els últims anys, bancs i governs han imprès més diners dels que hi havia realment perquè temien que el sistema no creixés i es col·lapsés. Els diners han servit per donar més crèdits. El que possibilita salvar l'economia és la creença en la tecnologia, que crearà nous llocs de treball i noves empreses. I crearà creixement. 

Si això no passa, ens enfrontem al col·lapse. I per això el capitalisme té relació directa amb la ciència i el seu progrés i amb la importància de creure en un futur millor. 

http://cruxetgladius.blogspot.com.es/2012/10/suiza-se-prepara-para-disturbios.html

CAPITALISME I IMPERIS MODERNS

Ja antigament es donaven crèdits amb uns interessos. Però els imperis creats per bancs i inversors, inverteixen en canons i soldats per conquerir noves rutes de comerç i, així, tenir més diners per tornar a invertir. I així, creixen els imperis occidentals. 

Castle of Good Hope. ZA. Foto pròpia

Al 1602 neix la VOC (United East India Company) a Holanda. És configurada per empreses privades que han realment construït l'Imperi. Aconseguint inversors, es construïen vaixells que s'enviaven pel continent asiàtic en busca de matèries primeres o altres béns que després eren venuts a Europa. 

Més tard, la VOC va invertir en accions militars per combatre els pirates i altres competidors que amenaçaven les rutes comercials. Però també inverteixen en intervencions militars per conquerir territoris i així obtenir la totalitat dels beneficis dels productes. Va conquerir gairebé tota Indonesia i va governar-hi durant gairebé 200 anys. 

La VOC també tenia una companyia a l'Oest, que va conquerir el territori anomenat New Amsterdam, que un cop conquerit pels anglesos, va esdevenir New York. 

A Anglaterra passava el mateix amb la British East India Company. Durant 100 anys va governar als territoris indis i no pas el govern anglès, que anava més a remolc de la companyia privada. Per això al 1840 es declara la guerra a Xina en el que s'anomena la Guerra de l'Opi: el govern xinès havia prohibit drogues que els comercials anglesos feien arribar a la Xina. 

http://www.11thpa.org/eic.html

Els vaixells eren intervinguts i Anglaterra declara la guerra a la Xina en nom del lliure comerç i l'envaeix. Els xinesos eren inferiors en tècniques armamentístiques: els anglesos venien preparats militarment i vencen. La Xina capitula i indemnitza als comerciants de drogues per haver entorpit el seu lliure comerç i haver causat danys en els seus beneficis. També van demanar i obtenir el control de port de Hong Kong, convertint-se en una base portuària segura per al comerç de drogues i altres. S'estima que a finals del segle XIX, el 10% de la població xinesa era addicta a l'opi...

Remarcar també que, al 1858, L'Índia passa a ser territori de la corona anglesa. 

Avui dia encara hi ha aquests vincles entre el capitalisme i el crèdit, i entre la política i els governs. Un país, per exemple, no és més ric si té més recursos naturals. Un país és més ric si té més capacitat de donar crèdit per invertir i generar més beneficis. Un país amb molt petroli però inestable des del punt de vista polític no podrà desenvolupar el negoci al voltant del petroli i seguirà essent un país pobre perquè no pot prestar diners en crèdit. En canvi, un país amb pocs recursos naturals però estable i segur, podrà donar crèdits i seguir invertint per aconseguir més beneficis. 

http://sepfi.es/ibersofia/el-modelo-empresarial/

Els bancs i inversors volen intervenir en política però no volen que la política interfereixi en els assumptes del lliure mercat perquè diuen que els mercats es regulen sols i que si hi intervé la política, es prenen males decisions per l'economia. L'estat vol taxar les transaccions, per exemple, però els industrials argumenten que, amb aquests diners de taxes, ells poden crear noves empreses i nous llocs de treball. 

Tot plegat, ha causat grans calamitats perquè els tractats de lliure mercat no contemplen ni asseguren la confiança de la que depèn el sistema econòmic. El lliure mercat va comportar, per exemple, el comerç d'esclaus africans per a les plantacions americanes de tabac, sucre o cotó. Si es deixa fer al lliure mercat no es té en compte qüestions polítiques com l'ètica i se succeeixen els abusos en benefici d'un creixement desigual que motiva conductes moralment inacceptables com l'esclavatge. 

I mentre es creix exponencialment a nivell global de riquesa, per a molts individus només hi ha pobresa i condicions infrahumanes. Els capitalistes responen que hem de ser pacients i que, creixent més, els beneficis arribaran a tothom. D'altra banda, argumenten que altres sistemes com el comunisme, ja hem vist que no funcionen i que no hi ha, sembla ser, una manera més efectiva de controlar l'economia mundial.