Translate

divendres, 10 de gener de 2014

5. Els déus de l'amor_Curs de Mitologia i Cultura Occidental

Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabriaaquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició. 

Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube. 



ELS DÉUS DE L'AMOR

La mitologia va dedicar especial atenció a les manifestacions amoroses. Veiem-ne la simbologia dins la varietat. 

1. L'AMOR PASSIONAL: AFRODITA I EROS

Pels grecs, Afrodita era l'amor per excel·lència. Nascuda de l'escuma dels genitals d'Urà al caure al mar, simbolitza la bellesa i l'atractiu femení irresistible pels homes i els déus. A més, els grecs, van emparellar els déus amb els seus contraris, explicant així els comportaments antagònics dels homes. Plató explicaria això més filosòficament i en diu "la teoria dels contraris". L'espòs d'Afrodita, Hefest, era un déu lleig i coix, a qui Afrodita enganyava amb el déu de la guerra, Mart. Amb ell, Afrodita va tenir a Harmonia, a Fobos (temor) i Anteros (desamor). 

Afrodita també va unir-se amb Hermes i va néixer Hermafrodito, que simbolitza els éssers que tenen els dos gèneres. Plató també explica això als seus diàlegs. Diu que antigament els éssers humans eren hermafrodites i tenien quatre cames i quatre braços. Per enveja dels déus, aquest ésser primigeni va ser dividit en dues parts i va ser condemnat a buscar la seva part complementària. 

De la seva unió amb Dionís va néixer un ésser "antinatural": Príap, un home que sempre tenia el penis erecte. 

Afrodita es va enamorar d'Adonis i, quan va morir assasinat per Ares, -que n'estava gelós-, va tenyir amb la sang d'Adonis les roses, que a partir de llavors, són vermelles. 

Per presumir de doblegar homes i déus, Zeus la va castigar a enamorar-se d'un humà, Anquises, amb qui va concebre Enees, fundador de Roma segons Virgili. 

A Afrodita se l'acompanya iconogràficament amb la figura d'un nen alat, joganer, que dispara dos tipus de flexa: la d'or, provoca amor; i la de plom, rebuig. És Eros, que està al servei d'Afrodita i causa penes i alegries entre déus i mortals. També es desenvolupa el mite del càstig d'Afrodita en el mite de Psique, l'ànima.

El mite de Psique i Eros permet veure l'evolució de la mitologia grega. A Hesíode vèiem com Eros era un impuls vital que generava fecunditat, un principi integrat en el Caos, igual que Gea i, ambdós, juntament amb Urà, seran els creadors de la vida i dels déus. 

5.2. L'AMOR FIDEL: HERA AL CEL I ORFEU A LA TERRA

Hera no suporta les infidelitats de Zeus i persegueix a amants i fills bastards del seu marit i germà, déu dels déus i dels homes. Però Hera mai és infidel a Zeus, ni amb Ixió. Per això és protectora dels parts i de la família. 

Orfeu va perdre la seva estimada, Eurídice, a qui va picar una serp. A partir de llavors, els seus cants eren molt tristos i, com era el millor músic de la terra, va obtenir el privilegi de baixar als inferns a buscar a la seva estimada. Hades va posar una sola condició: si Orfeu es girava mentre sortien dels inferns, no la veuria mai més. Orfeu no va poder resistir la temptació de mirar i Eurídice no va poder sortir. Mai més va tornar a fer cas a cap dona i és per això que les bacants o tràcies els van esquarterar. 

5.3. L'AMOR MATERN: DEMÈTER

Enamorat Hades de la seva filla Persèfone, se la va endur als inferns perquè fos la seva dona i governés amb ell. Va fer brollar de la terra una flor molt bella i, quan Persèfone s'hi va apropar, la terra es va obrir i se la va empassar cap als inferns. La seva mare, Demèter la va buscar per tots els racons de la terra sense èxit: estava tant desesperada que va oblidar fer brotar la natura amb el que els homes morien de fam. Zeus va decidir resoldre el conflicte amb el que avui en diríem custòdia compartida: mig any el passaria amb Hades i l'altre mig amb Demèter, explicant així, les estacions de l'any i l'esterilitat de l'hivern, ja que Demèter va accedir amb la condició de fecundar els camps només quan Persèfone fos amb ella a la terra. 

5.4. L'AMOR DESENFRENAT: DIONÍS

Veure Seminari sobre "Els déus de l'amor". 

5.5. ALTRES RITUALS

Aquests mites, especialment el d'Orfeu i Demèter, van ser desenvolupats per les religions mistèriques: els misteris òrfics i els eleusins. El fonament resideix en que ambdós personatges van tornar dels inferns i qui sigui iniciat en els seus misteris, podrà aspirar a la resurrecció o a una segona vida.

EXERCICIS

En el mòdul 5 tenim 3 exercicis: un seminari sobre Dionís, textos d'Homer i Eurípides i un test interactiu. Veure el contingut dels exercicis d'aquest mòdul.

VÍDEOS DEL MOOC

Hi ha dos clips que fan referència a aquest mòdul. Veure contingut dels clips del MOOC. 

Cap comentari:

Publica un comentari