1.1 Una breu història de la humanitat_ La família humana

Per a qui vulgui seguir el curs "A Brief History of Humankind" -una breu història de la humanitat- de Coursera, aquí resumeixo aquesta primera part: La família humana. Forma part del tema principal LA REVOLUCIÓ COGNITIVA. Els altres grans 3 temes que explora el curs és la revolució agrícola, la unificació de la humanitat i la revolució científica. El curs és en anglès. Veure el resum del curs.

1. LA REVOLUCIÓ COGNITIVA

1.1. LA FAMÍLIA HUMANA. Aquest subtema o primera lliçó consta de 4 segments o vídeos.

SEGMENT I: ELS PRIMERS HOMÍNIDS

• De la física a la història:

Fa 13 Milions, amb l’explosió del que anomenem Big Bang, pren forma el que coneixem univers, configurat per matèria, energia, temps i espai. Aquests elements  són estudiats per la FÍSICA. De les lleis de la física passem a estructures d’àtoms i molècules i les seves interaccions, que són explicades per la QUÍMICA. Per certes combinacions de partícules químiques, fa 4 milions d’anys, apareixen els primers organismes, la ciència dels quals estudia la BIOLOGIA. Quan els organismes es tornen més complexos, més complexes són les seves interaccions. Les estructures dels organismes complexos és concreten en la seva cultura. Finalment, l’evolució i les interaccions entre les cultures són el que construeixen la HISTÒRIA de la humanitat.

• Revolucions que modifiquen comportaments:

COGNITIVA. Uns 70.000 anys enrere vam adquirir facultats cognitives (pensar, recordar, comunicar, aprendre) que ens van aportar poder i la rellevància de l’espècie.

AGRÍCOLA. Uns 12.000 anys enrere vam començar a domesticar els animals i a construir poblats i ciutats, organitzant-nos en societats més complexes.

CIENTÍFICA. Fa només 500 anys vam començar a adquirir més poder i aquest esta provocant canvis en les polítiques dels segles XX i XXI. 

• Com van desaparèixer les altres espècies homínides?

Des de fa 2 milions d’anys fins en fa només 10.000 anys, vàries espècies van conviure simultàniament. Fins fa uns 100.000 anys hi havia almenys 6 espècies diferents d'homínids. Ara, només quedem nosaltres: els Homo Sapiens. Com és que van desaparèixer els altres? 

Algunes de les espècies d'homínids que van cohabitar amb els Homo Sapiens són:

HOMO NEANDERTHALENSIS (Neander Valley, Alemanya).

HOMO SOLOENSIS (Solo Valley, Java, Indonesia)

HOMO FLORESIENSIS (Flores Island, Indonesia) 1m. d’alt i 25 kg de pes

HOMO ERECTUS (1.80-1.90m). Fa 1.5 milions d’anys apareix i desapareix fa 500.000 anys. 

HOMO DENISOVA (Rússia 2010. Fòssil dit humà trobat amb un altre ADN)

I molts altres més. 

SEGMENT II: EL CERVELL HUMÀ

• El creixement del cervell i el bipedisme

Tenir un cervell molt gran pot no ser una avantatge: pesa més, gasta més energia i fa que siguem més dèbils físicament, ja que fa tenir els músculs del cos menys desenvolupats, cosa que ens fa més febles davant d'un altre animal del mateix pes que nosaltres. Un cervell humà consumeix un 25% de l’energia corporal en estat de repòs.

D'altra banda, ens vam començar a posar drets fa només 2.5 milions d'anys. I així va ser com vam començar a fer servir les mans per comunicar, usar instruments i desenvolupar la psicomotricitat fina.

Posar-se dret és un gran canvi anatòmic al que encara no estem acostumats i d’aquí el mal d’ESQUENA: estem encara en adaptació al bipedisme. Les dones paguen extra: cada cop neixen nens amb CERVELLS MÉS GRANS però les dones cada cop tenen els malucs més estrets a causa del bipedisme. El resultat és que hi havia més MORTALITAT INFANTIL. Sobreviuen els que neixen abans perquè el cervell SUBDESENVOLUPAT és més plàstic. 


SEGMENT III: EL TOP PREDATOR

• Educació i sociabilització

Quan naixem som més influenciables que els altres animals perquè naixem amb el cervell a mig desenvolupar. Per això la resta dels animals ja neixen i caminen, per exemple. Ells neixen amb el cervell més desenvolupat que els dels humans. La societat estava organitzada en TRIBUS (primeres organitzacions que asseguren supervivència). 

• Aprenentatge i demarcació

Fa 100.000 anys vam passar del mig a dalt de tot de la cadena alimentària. Com apunta el professor del curs, Yuval Noah Harari, ens podríem considerar "ovelles armades però no preparades per a tot el que som capaços de fer". 

Com vam saltar al TOP PREDATOR? Una de les eines que va ajudar a fer aquest salt és sens dubte l'ús del foc, que es va començar a utilitzar fa 500.000 anys. A més de servir d'arma i produir escalfor i llum, el foc permet cuinar els aliments, fent estalviar al cos una gran quantitat d'energia. Els aliments cuits són més fàcils de digerir. Aquest estalvi energètic possibilitat també el creixement del cervell. Mastegar també és més fàcil quan es tracta d'aliments cuinats i, a més, cuinar els aliments, mata microbis. 

El poder dels animals està en les seves habilitats físiques: del seu cos en comunió amb la natura. El poder dels humans, però, està al seu cervell. 

SEGMENT IV: TEORIES SOBRE L'EVOLUCIÓ HUMANA

A. La primera dedueix que som una mescla entre Homo Sapiens i altres espècies. Els africans serien els Homo Sapiens purs. De ser certa, implicaria certs malestars polítics.

B. La teoria del reemplaçament genètic apunta a que som una espècie sense hibridació perquè les espècies homínides no eren genèticament compatibles. Els altres es van extingir i només quedem nosaltres. És la teoria més acceptada per còmoda.

La cosa és que cada vegada hi ha més informació genètica respecte a les espècies homínides que van desaparèixer. I per incòmode que sembli, hi ha humans actuals que tenen gens Neandertal. Hi ha un 4% DE GENÈTICA NEANDERTHAL a les poblacions d’Europa i l’Orient Mitjà. Al 2010 es va descobrir una nova espècie homínida, anomenat HOMO DENISOVA. Aquest homínid compartia el 6% DE GENS AMB ELS ABORIGENS AUSTRALIANS i de Melanèsia.

• Per què s’extingeixen els Neandertals?

Una hipòtesi apunta a una millor adaptació dels cromanyons per tenir millors tècniques. Una altra, apunta al genocidi per intolerància, una de les característiques més genèticament humanes. La "Marca Sapiens".