Per a qui vulgui seguir el MOOC de Coursera "Video Games & Learning" (Videojocs i aprenentatge), aquí en resumeixo aquesta primera setmana del curs. En total, dura 6 setmanes, és en anglès i es recomana dedicar-hi de 4 a 6 hores setmanals. Vols veure el resum del curs?
Aquesta primera part del curs és introductòria i ens parla sobre els jocs com a experiències dissenyades per als usuaris/jugadors. En una primera part de continguts, trobem 4 lectures o vídeos sobre els conceptes impartits per Kurt Squire i Constance Steinkuehler. En una segona part, James Paul Gee, expert i mentor del curs, ens introdueix als seus 13 principis de la cultura del joc.
En aquesta primera setmana es presenta un parell de informacions addicionals: una és "A Theory of Fun", de R. Koster i l'altra és una infografia sobre la indústria dels videojocs.
En aquest primer vídeo del curs, els professors ens donen la benvinguda i ens concreten més el temari del curs:
PRIMERA PART: CONCEPTES
Els jocs com a experiència dissenyada
Comenta en Kurt Squire que fa 30 anys va comprar un Commodore 64 i jugava a un joc de pirates que es deia Sid Myer's Pirates. Una de les causes d'interès que tenim pels jocs és que un es converteix en protagonista dins d'una altra realitat que té regles diferents a les del món real. La diferència principal entre una realitat i una altra és que, -recordant les paraules de Charles Chaplin-, "La vida és una obra de teatra que no admet assajos". Al joc de Sid Myer's Pirates, Kurt Squire es posava a la pell d'un pirata per executar les missions: tenia que pensar com un pirata, prendre decisions i superar proves equivocant-se i aprenent dels errors.
Constance Steinkuelher ens parla de la ciència cognitiva i els "problemes ben definits", aquells que tenen una resolució mesurada, com el joc de la Torre de Hanoi, on s'ha de moure tot la torre però lni es pot moure més d'una fitxa a la vegada ni cap fitxa pot tenir al damunt una altra de més diàmetre. A aquest joc també se l'anomena "de Brahma" i la fòrmula de resolució és: nº de moviments=2n (n=nº de discos) -1 (2 a la 4= 15moviments per 4 discos).
Les eines que inventem canvien el procés d'aprenentatge. Als jocs es crea un context on s'han de solventar problemes. Però per solventar-los de forma eficient s'ha de tenir un coneixement sobre el context del joc, les regles i les habilitats que es requereixin. Els jocs tenen les seves mecàniques, és a dir, que cada joc té el seu propi llenguatge i, aquest, es pot usar per ser aplicat a contextos com l'educatiu, donat que aprenem més ràpid quan juguem.
El quart vídeo de la setmana és, en realitat, la segona part del segon, on Kurt Squire parlava del joc com a experiència dissenyada.
SEGONA PART: 13 PRINCIPIS DE GEE
Els últims tres vídeos que completen aquesta primera setmana del curs de Videojocs i aprenentatge els fa en James Paul Gee, investigador i expert en jocs i aprenentage. En aquest primer clip ens parla dels seus 13 principis de la cultura del joc a l'aprenentatge. Després d'anys d'investigació, James Paul Gee relaciona el joc amb un millor aprenentatge i una millor manera de resoldre problemes. Un dels problemes que veu Gee en l'escola convencional és que els nens i nenes aprenen matèries però no saben resoldre problemes amb el coneixement que adquireixen.
Un dels principis de Gee és el "co-design", és a dir, que el dissenyador del joc, per crear-lo, s'ha de posar a la pell de l'usuari i l'usuari, per resoldre el joc, s'ha de posar a la pell del dissenyador del joc.
Un altre principi -que defineix com al que fa 13-, és el "meaning as action", el significat com a acció, és a dir, de com relacionem les paraules amb les imatges i de com aportar valor als jocs que creem per a un aprenentage profund. Resumint, de com dotar els jocs de significat.
En aquesta primera setmana es presenta un parell de informacions addicionals: una és "A Theory of Fun", de R. Koster i l'altra és una infografia sobre la indústria dels videojocs.
En aquest primer vídeo del curs, els professors ens donen la benvinguda i ens concreten més el temari del curs:
PRIMERA PART: CONCEPTES
Els jocs com a experiència dissenyada
Comenta en Kurt Squire que fa 30 anys va comprar un Commodore 64 i jugava a un joc de pirates que es deia Sid Myer's Pirates. Una de les causes d'interès que tenim pels jocs és que un es converteix en protagonista dins d'una altra realitat que té regles diferents a les del món real. La diferència principal entre una realitat i una altra és que, -recordant les paraules de Charles Chaplin-, "La vida és una obra de teatra que no admet assajos". Al joc de Sid Myer's Pirates, Kurt Squire es posava a la pell d'un pirata per executar les missions: tenia que pensar com un pirata, prendre decisions i superar proves equivocant-se i aprenent dels errors.
Constance Steinkuelher ens parla de la ciència cognitiva i els "problemes ben definits", aquells que tenen una resolució mesurada, com el joc de la Torre de Hanoi, on s'ha de moure tot la torre però lni es pot moure més d'una fitxa a la vegada ni cap fitxa pot tenir al damunt una altra de més diàmetre. A aquest joc també se l'anomena "de Brahma" i la fòrmula de resolució és: nº de moviments=2n (n=nº de discos) -1 (2 a la 4= 15moviments per 4 discos).
Les eines que inventem canvien el procés d'aprenentatge. Als jocs es crea un context on s'han de solventar problemes. Però per solventar-los de forma eficient s'ha de tenir un coneixement sobre el context del joc, les regles i les habilitats que es requereixin. Els jocs tenen les seves mecàniques, és a dir, que cada joc té el seu propi llenguatge i, aquest, es pot usar per ser aplicat a contextos com l'educatiu, donat que aprenem més ràpid quan juguem.
El quart vídeo de la setmana és, en realitat, la segona part del segon, on Kurt Squire parlava del joc com a experiència dissenyada.
SEGONA PART: 13 PRINCIPIS DE GEE
Els últims tres vídeos que completen aquesta primera setmana del curs de Videojocs i aprenentatge els fa en James Paul Gee, investigador i expert en jocs i aprenentage. En aquest primer clip ens parla dels seus 13 principis de la cultura del joc a l'aprenentatge. Després d'anys d'investigació, James Paul Gee relaciona el joc amb un millor aprenentatge i una millor manera de resoldre problemes. Un dels problemes que veu Gee en l'escola convencional és que els nens i nenes aprenen matèries però no saben resoldre problemes amb el coneixement que adquireixen.
Un dels principis de Gee és el "co-design", és a dir, que el dissenyador del joc, per crear-lo, s'ha de posar a la pell de l'usuari i l'usuari, per resoldre el joc, s'ha de posar a la pell del dissenyador del joc.
Un altre principi -que defineix com al que fa 13-, és el "meaning as action", el significat com a acció, és a dir, de com relacionem les paraules amb les imatges i de com aportar valor als jocs que creem per a un aprenentage profund. Resumint, de com dotar els jocs de significat.
Materials addicionals
Infografia de la indústria dels videojocs
Exercici 1
Cada setmana es proposa una activitat per fer. La veritat és que amb 30.000 alumnes la cosa és difícil de gestionar...Ens han demanat que juguem a un joc que no haguem jugat abans durant 30 minuts i que l'analitzem. A mi, com m'agrada molt tot el tema de la gamificació -i és per això que m'he apuntat a aquest curs-, he jugat a un joc una mica banal però que acompleix perfectament la seva missió: el Magnum Pleasure Hunt. En un vídeo de menys d'un minut, els alumnes hem de donar les nostres impressions sobre el joc que hem triat fent un vídeo o un audio. Aprofitant que volia probar el Popcorn de Mozilla, he fet un vídeo a partir d'un altre vídeo i li he posat el meu "discurset" per a l'activitat d'aquesta setmana. Aquí el deixo, aviam si us agrada. Per cert és en anglès i espero que se m'entengui, sinó, més avall ho trobeu en anglès i català:
Per si no se m'entén -que tinc el meu accent-, les meves impressions en anglès:
"Hi! I’m researching and writing about gamification where game mechanics are used in non-game environments to engage in many fields: education, health or business. I have tried the game Magnum Pleasure Hunt because it shows a successful case of gamification. Magnum designers created a game using the classic platform game but you play online and “inside” internet. It’s easy and funny and I think it’s a very original innovation in the advertisement industry because, while you’re collecting sweets and getting points for it, you also visit a real website offering you its products and services. Very smart and original, don’t you think?".
"Hola! Estic investigant i escribint sobre gamificació, on les mecàniques de joc són aplicades a contextos no lúdics per fidelitzar en molts camps: educació, salut i negocis. He triat el joc de Magnum Pleasur Hunt perquè mostra un cas d'èxit en gamificació. Els dissenyadors del joc han creat un joc usant el clàssic joc de plataformes però es juga online i "dins" internet. És fàcil i divertit i penso que és una original innovació en la indústria de la publicitat perqpuè, mentre estàs recollint bombons i guanyant punts, també visites pàgines web reals que t'ofereixen els seus productes i serveis. Molt intel·liget i original, no penseu?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada