Per a qui vulgui seguir el curs "Pervivencia de la Mitología Clásica en la Cultura Occidental", un MOOC de MiríadaX impartit per la Universitat de Cantabria, aquí aniré desgranant el que vaig aprenent lliurement. El curs és originàriament en espanyol i quan l'he trobat ja era tancat i no hi ha data de reposició.
Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube.
Veure el resum del curs
Veure el programa i les lectures del curs
Veure annex 6: L'origen de l'home_exercicis
Veure annex 7: L'origen de l'home_vídeos MOOC
4. L'ORIGEN DE L'HOME
0. PLANTEJAMENT
A la literatura grega l'aparició de l'home sobre la Terra s'explica amb mites molt diferents i dóna li impressió que era un concepte difícil de ser explicat i també les explicacions diverses semblen també tenir orígens diferents. A l'època romana, Ovidi, al començament de les Metamorfosis, trasmet una versió més coherent i elaborada, que deu ser la que s'hauria difós a Roma i seria la més acceptada.
Segons aquesta versió, un cop establert l'ordre a la Terra i que cadascuna de les parts tenia els éssers que li corresponien, va sorgir "un ser de una naturaleza superior" bé perquè "el artífici de la naturaleza lo creara de divinos gérmenes" o perquè "la tierra retuviese gérmenes del cielo" (Cito en espanyol dels apunts del módul 4). Aquests gèrmens van ser els que el fill de Jàpet, Prometeu, va modelar.
Entre els homes, també hi havia una mena de generacions que es deien Edats. La primera va ser la d'or, on els homes i dones de la Terra no treballaven perquè els fruits naixien sols de la Terra. És l'Edat que s'associa al Paradís cristià. A l'època d'or, sembla que no hi havia jutges perquè regnava la justícia i tothom feia el que era correcte. A la lliçó anterior vam veure com a una anomenada Època daurada, van regnar Rea i Cronos després de destronar Urà.
Però un cop vençut Urà, sembla que esdevé l'Edat de plata, i després la de bronze per finalitzar amb la del ferro, contrapunt de la d'or. A l'Edat de ferro els homes eren tan malvats que la Justícia -que vivia entre ells-, va haver de refugiar-se al Cel. Zeus es va enfadar amb els homes i va enviar un Diluvi per destruir la raça humana. Només es van salvar dues persones justes: Pirra i Deucalió, pares de la vigent humanitat, com Adam i Eva. Pirra i Deucalió van crear la resta dels humans a partir de pedres que llençaven enrera: les que llançava Pirra es convertien en dones i les que llançava Deucalió, en homes.
1. LES VERSIONS GREGUES
Els grecs no transmeten una versió tan coherent i uniforme. Com en altres aspectes, la literatura grega recull tradicions de diferent origen i contingut, incloses aquelles que tenen una explicació estrictament local.
1.1. LES TRADICIONS LOCALS tracten d'explicar els primers pobladors d'un lloc concret, és a dir, no pretenen explicar l'origen de la humanitat sinó explicar, enaltint-lo, el seu propi origen. Així, els arcadis consideraven una vella tradició que explicava l'origen dels homes a partir dels arbres, roques i pedres. També tenien una altre tradició més noble per la que es consideraven fills de Pelasgo i, per tant, els primers habitants de Grècia. Pelasgo va néixer fruit de la unió entre Zeus i Níobe, i així, els arcadis tenien origen diví.
Un origen similar, diví, pretenien els d'Atenes, que consideraven com a primer rey a Cécrope, nascut de la Terra, meitat home i meitat serp. Els Mirmidons tenien els seus origens lligats a unes formigues que es transformaven en homes. Sembla que així es poblaria el regne de nou, ja que havia estat despoblat per la pesta.
1.2. LES TRADICIONS UNIVERSALS les explica Hesíode a la seva obra Els treballs i els Dies, i només difereix amb Ovidi en els detalls. Hesíode, però, les explica sense connexió entre si: després de narrar el mite de Prometeu i Pandora, per exemple, diu a Perses que li explicarà un altre relat. Efectivement, semblen dos mites independents perquè els homes de l'Edat d'or ja vivien a temps de Cronos, mentre que Prometeu (que crea l'home) i Zeus (que fa crear la dona), pertanyen a la generació següent.
Al mite de les edats diu Hesíode que els déus i els homes van tenir el mateix origen però que van ser els déus els que van crear la daurada estirp d'homes mortals que van viure en temps de Cronos sense necessitat de treballar ni de lleis per impartir justícia. Morien sense dolor, com en un son. Es diu que la Terra va sepultar aquesta raça, ningú deixa clar com van desaparèixer però sí se sap que, tot seguit, van venir els homes de l'Edat de plata, que Deús destruirà. La de bronze va néixer dels freixes, vigorosa, però només li interessaven els actes violents i la supèrbia. Desapareguda aquesta, Zeus en crea una altra de més justa i vigorosa, la dels herois. Finalment, arriba l'Edat de ferro, de la que diu Hesíode que hagués preferit morir abans o néixer després d'aquesta raça perquè se n'espera una altra d'or.
Ovidi, en la seva elaboració posterior, va prescindir dels herois perquè trencava el correcte encadenament d'una raça amb l'altra. Però els grecs tenien un bon catàleg de mites protagonitzats pels herois. Com els havia de buscar un lloc i precedien a l'Edat de ferro, els van insertar entre l'Edat de bronze i la de ferro.
El mite de Prometeu és el que explica més explícitament l'origen de la humanitat, com es veu al seminari del módul 4, i entronca amb una rica tradició oriental. Prometeu, el previsor, modela l'home amb fang i agua. Després roba el foc celes per donar-lo als homes i Zeus, enfadat, castiga a la humanitat amb totes les desgràcies del món.
Epimeteu, "el neci", era qui guardava un gerro que contenia tots els mals i desgràcies de la humanitat i també era germà de Prometeu. Zeus, volent castigar els homes, fa "construir" Pandora i la regala a Epimeteu. Es diu així perquè tots els déus de l'Olimp li havien donat un do. Pan- en grec vol dir "tot" (panteó, "tots els déus", panacea, "la cura de tot").
Pandora era curiosa i obre la gerra, que en moltes ocasions és una capsa o cofre. Quan s'adona del què ha fet, tanca la gerra/cofre i dins queda l'esperança. I així s'expliquen els mals de la humanitat.
EXERCICIS
En aquest quart mòdul trobem un seminari sobre l'origen de l'home, una comparativa entre textos d'Hesíode i Ovidi i un test interactiu. Veure el contingut dels exercicis.
VÍDEOS MOOC
El mòdul 4 de l'assignatura correspon al mòdul 3 del MOOC. Hi ha dos clip al canal de Youtube de la Universitat de Cantàbria, Unican.
Veure el contingut explicat dels clips del MOOC.
Tot i així, a Unican, trobem una assignatura de Mitologia clàssica de la que, dedueixo, s'ha extret el contingut del MOOC. Per tant, el que he fet ha estat anar seguint el contingut dels mòduls de l'assignatura i enriquir-la amb els vídeos del MOOC que trobem al canal d'Unican a Youtube.
Veure el resum del curs
Veure el programa i les lectures del curs
Veure annex 6: L'origen de l'home_exercicis
Veure annex 7: L'origen de l'home_vídeos MOOC
4. L'ORIGEN DE L'HOME
0. PLANTEJAMENT
A la literatura grega l'aparició de l'home sobre la Terra s'explica amb mites molt diferents i dóna li impressió que era un concepte difícil de ser explicat i també les explicacions diverses semblen també tenir orígens diferents. A l'època romana, Ovidi, al començament de les Metamorfosis, trasmet una versió més coherent i elaborada, que deu ser la que s'hauria difós a Roma i seria la més acceptada.
Segons aquesta versió, un cop establert l'ordre a la Terra i que cadascuna de les parts tenia els éssers que li corresponien, va sorgir "un ser de una naturaleza superior" bé perquè "el artífici de la naturaleza lo creara de divinos gérmenes" o perquè "la tierra retuviese gérmenes del cielo" (Cito en espanyol dels apunts del módul 4). Aquests gèrmens van ser els que el fill de Jàpet, Prometeu, va modelar.
Entre els homes, també hi havia una mena de generacions que es deien Edats. La primera va ser la d'or, on els homes i dones de la Terra no treballaven perquè els fruits naixien sols de la Terra. És l'Edat que s'associa al Paradís cristià. A l'època d'or, sembla que no hi havia jutges perquè regnava la justícia i tothom feia el que era correcte. A la lliçó anterior vam veure com a una anomenada Època daurada, van regnar Rea i Cronos després de destronar Urà.
Però un cop vençut Urà, sembla que esdevé l'Edat de plata, i després la de bronze per finalitzar amb la del ferro, contrapunt de la d'or. A l'Edat de ferro els homes eren tan malvats que la Justícia -que vivia entre ells-, va haver de refugiar-se al Cel. Zeus es va enfadar amb els homes i va enviar un Diluvi per destruir la raça humana. Només es van salvar dues persones justes: Pirra i Deucalió, pares de la vigent humanitat, com Adam i Eva. Pirra i Deucalió van crear la resta dels humans a partir de pedres que llençaven enrera: les que llançava Pirra es convertien en dones i les que llançava Deucalió, en homes.
1. LES VERSIONS GREGUES
Els grecs no transmeten una versió tan coherent i uniforme. Com en altres aspectes, la literatura grega recull tradicions de diferent origen i contingut, incloses aquelles que tenen una explicació estrictament local.
1.1. LES TRADICIONS LOCALS tracten d'explicar els primers pobladors d'un lloc concret, és a dir, no pretenen explicar l'origen de la humanitat sinó explicar, enaltint-lo, el seu propi origen. Així, els arcadis consideraven una vella tradició que explicava l'origen dels homes a partir dels arbres, roques i pedres. També tenien una altre tradició més noble per la que es consideraven fills de Pelasgo i, per tant, els primers habitants de Grècia. Pelasgo va néixer fruit de la unió entre Zeus i Níobe, i així, els arcadis tenien origen diví.
Un origen similar, diví, pretenien els d'Atenes, que consideraven com a primer rey a Cécrope, nascut de la Terra, meitat home i meitat serp. Els Mirmidons tenien els seus origens lligats a unes formigues que es transformaven en homes. Sembla que així es poblaria el regne de nou, ja que havia estat despoblat per la pesta.
1.2. LES TRADICIONS UNIVERSALS les explica Hesíode a la seva obra Els treballs i els Dies, i només difereix amb Ovidi en els detalls. Hesíode, però, les explica sense connexió entre si: després de narrar el mite de Prometeu i Pandora, per exemple, diu a Perses que li explicarà un altre relat. Efectivement, semblen dos mites independents perquè els homes de l'Edat d'or ja vivien a temps de Cronos, mentre que Prometeu (que crea l'home) i Zeus (que fa crear la dona), pertanyen a la generació següent.
Al mite de les edats diu Hesíode que els déus i els homes van tenir el mateix origen però que van ser els déus els que van crear la daurada estirp d'homes mortals que van viure en temps de Cronos sense necessitat de treballar ni de lleis per impartir justícia. Morien sense dolor, com en un son. Es diu que la Terra va sepultar aquesta raça, ningú deixa clar com van desaparèixer però sí se sap que, tot seguit, van venir els homes de l'Edat de plata, que Deús destruirà. La de bronze va néixer dels freixes, vigorosa, però només li interessaven els actes violents i la supèrbia. Desapareguda aquesta, Zeus en crea una altra de més justa i vigorosa, la dels herois. Finalment, arriba l'Edat de ferro, de la que diu Hesíode que hagués preferit morir abans o néixer després d'aquesta raça perquè se n'espera una altra d'or.
Ovidi, en la seva elaboració posterior, va prescindir dels herois perquè trencava el correcte encadenament d'una raça amb l'altra. Però els grecs tenien un bon catàleg de mites protagonitzats pels herois. Com els havia de buscar un lloc i precedien a l'Edat de ferro, els van insertar entre l'Edat de bronze i la de ferro.
El mite de Prometeu és el que explica més explícitament l'origen de la humanitat, com es veu al seminari del módul 4, i entronca amb una rica tradició oriental. Prometeu, el previsor, modela l'home amb fang i agua. Després roba el foc celes per donar-lo als homes i Zeus, enfadat, castiga a la humanitat amb totes les desgràcies del món.
Epimeteu, "el neci", era qui guardava un gerro que contenia tots els mals i desgràcies de la humanitat i també era germà de Prometeu. Zeus, volent castigar els homes, fa "construir" Pandora i la regala a Epimeteu. Es diu així perquè tots els déus de l'Olimp li havien donat un do. Pan- en grec vol dir "tot" (panteó, "tots els déus", panacea, "la cura de tot").
Pandora era curiosa i obre la gerra, que en moltes ocasions és una capsa o cofre. Quan s'adona del què ha fet, tanca la gerra/cofre i dins queda l'esperança. I així s'expliquen els mals de la humanitat.
EXERCICIS
En aquest quart mòdul trobem un seminari sobre l'origen de l'home, una comparativa entre textos d'Hesíode i Ovidi i un test interactiu. Veure el contingut dels exercicis.
VÍDEOS MOOC
El mòdul 4 de l'assignatura correspon al mòdul 3 del MOOC. Hi ha dos clip al canal de Youtube de la Universitat de Cantàbria, Unican.
Veure el contingut explicat dels clips del MOOC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada